La veritat és que la “Jornada
Mundial dels Pobres” que va instaurar el papa Francesc, i que se celebra el
diumenge anterior a Crist Rei, encaixaria perfectament en el III Diumenge
d’Advent. En tots tres cicles litúrgics (A, B i C, segons Mateu, Marc i Lluc),
les lectures subratllen que el benestar dels pobres és el signe messiànic per
excel·lència, el signe que el Regne de Déu és ja entre nosaltres.
I no sembla que es tracti d’una
pobresa simbòlica; es tracta d’alliberar realment els qui més pateixen d’allò
que els impedeix viure amb plenitud, i que sovint és fruit de la indiferència,
de la injustícia o de la desigualtat. Sense por (diu Isaïes) i amb paciència (afegeix
Jaume). I encara, si llegim l’evangeli del cicle C (Lluc 3,10-18), el
llenguatge encara és més clar: els pobres s’alliberen amb la nostra implicació
personal: compartint allò que tenim i no abusant dels qui tenim a prop. Aquesta
és la Bona Nova.
Hi ha dos trets més que són
comuns als tres cicles: l’afirmació que Joan és profeta i missatger, i
l’alegria desbordant pel Regne de Déu.
De fet aquesta alegria és la que
s’expressa en l’antífona d’entrada, un fragment de la carta de Pau als
Filipencs (4,4-5): “Viviu sempre contents en el Senyor”, en llatí “Gaudete”. I
aquest “Gaudete” és el que ha donat nom a aquest Diumenge d’Advent. Estem
contents... i fem una mena de pausa en el rigor d’un temps de preparació i de
vetlla. Per això, si es vol, el color dels ornaments litúrgics s’endolceix i passa del morat al rosa.
Quant als profetes, el bisbe
auxiliar de Managua, Silvio José Báez, persona ben compromesa amb el seu poble
i molt bon biblista, diu en una conferència que podeu trobar fàcilment a
Youtube, que una societat sense profetes esdevé ben aviat una societat
indiferent als pobres, i una Església sense profetes es torna rígida i
replegada sobre ella mateixa. El profeta sempre entra en contacte amb una
realitat dolorosa per transformar-la, seguint el fil de la gran experiència del
poble d’Israel: l’Èxode. Ho fa amb el testimoni, amb l’escolta i amb la
Paraula. Consola, dona esperança... i sol provocar crisis institucionals,
civils i religioses, justament perquè assenyala allò que causa la injustícia. I
és que no podem anar cap a Déu si ignorem els altres.
Tant de bo sapiguem viure a fons
el do de profecia que hem rebut pel Baptisme.
(Deu haver estat publicat ja a Catalunya Cristiana)
Comentaris