De 32 a 27

Mig endormiscada sento una entrevista a TV3 sobre les mesures energètiques que ha decretat el govern. Unes mesures que més aviat em sorprèn que no s'hagin pres fins ara i que, tot i això, semblen dictades per la improvisació. Malgrat tot, la reacció política sempre és la mateixa: negativa per part de tothom. Totes les oposicions diuen que ho haguessin fet millor.  Em fatiga aquest costum de fer grans escarafalls davant de qualsevol mesura, i d'agafar el rave per les fulles per part dels partits, sobretot quan s'apropen les eleccions. Passsa massa sovint que una mateixa mesura és criticada quan s'és a l'oposició i enaltida quan s'està al govern. També cansa la teatralització excessiva i aquesta mena d'adamisme: ningú no ha fet res de bo abans de nosaltres. Es pot ser crític, naturalment,. De fet, cal ser-ne, de crític, però aquesta mena de respostes viscerals no ajuden a valorar les mesures i les seves repercussions des de l'argumentació i la proposta. I no sembla tampoc que la majoria de partits hi hagin meditat gaire i s'hi hagin escarrassat a fons. La necessitat d'estalvi energètic no és pas nova ni poc coneguda, d'altra banda. La superficialitat de la proposta i de la resposta política no ajuda gens a encarar un futur que es presenta no pas incert ni atzarós, sinó decididament complicat si no prenem mesures. I no les prenem. 

Hi ha qui va més enllà i proposa incomplir la llei. Això no és nou. Ho vaig sentir per primera vegada de l'Esperanza Aguirre quan va sortir la llei antitabac i em va cridar l'atenció que una persona amb responsabilitat política fes una crida a l'incompliment de la llei, tal qual. La fama d'insubmissió se l'enduen els indepes, però fins i tot això sembla que ja venia de Madrid. I continua, pel que es veu, amb l'actual presidenta. Lamento dir que aquestes dues dones i la Laura Borràs pensen que si la llei no agrada, no cal canviar-la, n'hi ha prou amb incomplir-la. Puc entendre aquesta postura per part dels casals d'okupes, però francament sempre em meravella quan prové de càrrecs institucionals. 

Les preguntes que es fan a TV3 s'adrecen sobretot als botiguers de Platja d'Aro. El president de l'associació de comerciants manifesta que no sap gaire quines repercussions tindrà, però es mostra prudent. Ara bé, les preguntes de l'entrevistador van encaminades a posar en relleu sí o sí les molèsties que tot plegat causarà als botiguers i al turisme. S'emfatitza per part de l'entrevistador que una temperatura a 27 graus és una calorada i que potser no es notarà la diferència de temperatura quan s'entri en una botiga. Mentre diu això, un rètol de TV3, subtitulant l'entrevista, assenyala que la temperatura ambiental és de 32 graus. Em pregunto si la gent, quan entra dels 32 graus del carrer a dins una botiga que estigui a 27 graus, no notarà la diferència. Però es tracta de repetir una vegada i una altra que els carrers estaran molt tristos i esdevindran perillosos quan a les nits els aparadors estiguin tancats. L'elevat consum de drogues legals o il·legals no hi té res a veure, es veu. 

Ningú no pregunta per les repercussions per al conjunt de la població, no només de Platja d'Aro, sinó de Catalunya, d'Espanya i del món d'unes massa moderades, des del meu punt de vista, mesures energètiques. L'important sembla ser és que cadascun de nosaltres pugui gaudir de la comoditat que vulgui si se la pot permetre i que ens desentenguem de les conseqüències comunitàries de les nostres decisions individuals. Ens comportem tots com criatures malcriades. 

Jo escric això amb l'aire condicionat engegat. Això sí, a 27 graus. Tampoc no és gaire coherent. Hauria de fer servir el ventall, àlias vano, com n'hem dit tota la vida.