.jpg) |
| Fotografia robada del facebook de les Espurnes Barroques |
Dins del passat mes de maig, veig tenir ocasió de prendre part en dues activitats excepcionals.
Una va ser una de les ja clàssiques audicions
del Miracle, en què el pare Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat, músic i
compositor, i “preside” del Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm de Roma,va presentar, analitzar i fer-nos
escoltar els responsoris de Setmana Santa de T.L. de Victoria i una cantata
pasqual de Bach. Va ser tota una experiència, certament. Però la gràcia és que
aquesta audició es va complementar amb un concert en directe, amb els mateixos
responsoris de Victoria que havíem treballat, a Sant Miquel de Castelltallat,
dins del cicle “Espurnes Barroques”, que us recomano vivament.
Us ho comento perquè tot plegat -audició i
concert- va ser ocasió d’experimentar una litúrgia preconciliar que ha passat a
millor vida, però que em va encantar tastar, ni que fos parcialment, perquè em
va fer adonar de la potència dels signes quan són adoptats d’una mica menys
figurada del que és habitual.
I és que els organitzadors del concert van
reproduir l’ambient d’un ofici de Tenebres. És a dir, d’uns responsoris
renaixentistes cantats dins l’església, sense llum elèctrica, només amb els
ciris que necessitaven els cantants per veure la partitura i amb aquest estri
ja desaparegut en la nostra litúrgia, com és un tenebrari. Un tenebrari és un
suport triangular per a una quinzena d’espelmes, que es van apagant una per
una, conforme va avançant la celebració litúrgica.
Sembla que inicialment s’utilitzaven a l’ofici
de matines, que tenia lloc a la matinada, quan era fosc, i que la progressiva
apagada responia sobretot al fet que s’anava fent de dia. En el moment, però,
en què l’ofici de matines perquè pogués ser més participat, es va avançar unes
hores (va passar de la matinada al dia anterior, al vespre) van passar dues
coses: l’apagada dels ciris va contribuir a fer la nit més intensa dins
l’església, i les celebracions de Setmana Santa van perdre els referents
temporals, perquè tots els oficis van quedar desplaçats en l’horari. D’aquí
que, per exemple, la vetlla pasqual se celebrés el matí de dissabte, que va
passar a ser el “dissabte de Glòria” o l’expressió “fer dissabte”, que
reflectia el retorn a la normalitat de la neteja, perquè entre la mort i la
resurrecció de Jesús, qualsevol mena de treball quedava interdit. D’aquí també
que moltes processons s’iniciessin a la matinada, com a expressió o continuïtat
de l’ofici, que, com avui, contenia salms, lectures bíbliques i lectures
patrístiques.
El concert, doncs, en lloc d’un ofici de
matines com es feia antigament, va consistir a cantar responsoris de Victoria,
després de cadascun dels quals es va anar apagant una espelma fins arribar a la
foscor gairebé absoluta. La darrera espelma va ser duta en processó darrere
l’altar de manera que la seva llum s’intuïa més que no es veia. I en el moment
de màxima foscor es va sentir el so de les matraques. Sí, allò que la gent en
deia “matar jueus”, en un expressió popular que avui ens avergonyeix enormement.
Val a dir que de fet del que es tractava era de reproduir el terratrèmol que
els evangelis fan coincidir amb la mort de Jesús. El món haurà de renéixer de
nou amb la Resurrecció de Jesús.
Després de l’impacte auditiu, el darrer dels
ciris, el que havia romàs encès, va brillar en un lloc central: la llum del
Crist il·lumina la fosca.
- No us ho explico pas com un exercici nostàlgic de litúrgies passades, sinó més aviat perquè en el concert tot plegat va assolir una gran expressivitat. I és que van coincidir unes quantes coses:
- En segon lloc, la bellesa i expressivitat de la música litúrgica ben cantada.
- I, en tercer lloc, el fet que, a diferència del que sol passar en moltes celebracions litúrgiques, la foscor va ser foscor i la llum va ser llum, sense presses ni maquillatges.
No fa falta de cap manera que retornem a temps
passats. N’hi ha prou que intentem viure la litúrgia sense rutines, que anem a
fons del que celebrem, que vetllem per la qualitat estètica i musical i que ens
permetem que la llum, la foscor, l’aigua, els olis, el pa i el vi assoleixin el
seu ple significat en la seva forma. Ens ajudarà a viure el significat profund i
comunitari de la nostra fe, segur.
(surt un dia d'aquests a Catalunya Cristiana)
Comentaris