L'alegria de la Quaresma

 


No acostumem a associar l’alegria a la Quaresma. Més aviat tot al contrari. La Quaresma, tant en ambients cristians com en els populars, arriba associada a la penitència. Amb duresa, cendra, cara de pomes agres i un record poc amable de totes aquelles virtuts que ens agradaria tenir i no tenim. A banda, és clar, de la frase que se’ns diu amb la imposició de la cendra: “Recorda’t que ets pols i que a la pols retornaràs”, un tabú ara mateix en la nostra societat.

Però si escoltem amb atenció el prefaci I de Quaresma, sentirem que: “Vós ens concediu d’esperar, cada any, amb alegria i conversió de cor la celebració de la Pasqua”. La mateixa litúrgia reconeix, doncs, que tota la feina que a la Quaresma podem fer per tal d’actualitzar la nostra “conversió de cor” està imbuïda de la profunda alegria pasqual, que és la que dona sentit a la nostra fe.

Una imatge em ve al cap en parlar de la Quaresma. Té caràcter sinodal. Partim del nostre ermot personal i col·lectiu per caminar cap a la Pasqua. No és un camí que fem ni sols ni tristos. Revivim el camí dels esclaus alliberats que surten d’Egipte per anar cap a la terra promesa de la Pasqua. El camí estarà ple d’aventures i de tràngols i per anar cap endavant ens haurem de despendre de càrregues que no ens permeten caminar amb agilitat: l’afany de diner, la indiferència respecte els altres, l’arrogant sentiment d’omnipotència que ens porta a prescindir dels altres i de l’Altre, la banalitat del desig per damunt de la necessitat. En altres paraules, res que l’almoina, la pregària i el dejuni no puguin adobar. Caminar amb els altres ens aportarà complementarietat, cura mútua, creativitat. Segur que reconeixerem Déu mateix en gestos i actituds dels qui ens envolten i en la bellesa dels paisatges humans i naturals que travessarem, no tant perquè siguin paisatges meravellosos, que també, sinó perquè els mirarem amb ulls agraïts. I segur que el nostre jou serà suau i la càrrega, lleugera.

Les etapes del camí mateix no seran sempre de fatiga: hi trobarem la determinació de Jesús que resol que per caminar no li fan falta ni màgia ni poder ni prestigi; passarem per l’experiència de transfiguració; tastarem l’aigua viva; plantarem una vinya; ens deixarem portar per la rauxa... i experimentarem com ens acull el Pare; i descobrirem que Déu ens perdona més enllà dels nostres propis prejudicis.

Tot plegat ens deixarà a punt per rememorar la mort i la resurrecció de Jesús.

Comentaris