No acostumem a associar l’alegria
a la Quaresma. Més aviat tot al contrari. La Quaresma, tant en ambients
cristians com en els populars, arriba associada a la penitència. Amb duresa,
cendra, cara de pomes agres i un record poc amable de totes aquelles virtuts
que ens agradaria tenir i no tenim. A banda, és clar, de la frase que se’ns diu
amb la imposició de la cendra: “Recorda’t que ets pols i que a la pols
retornaràs”, un tabú ara mateix en la nostra societat.
Però si escoltem amb atenció el
prefaci I de Quaresma, sentirem que: “Vós ens concediu d’esperar, cada any, amb
alegria i conversió de cor la celebració de la Pasqua”. La mateixa litúrgia
reconeix, doncs, que tota la feina que a la Quaresma podem fer per tal
d’actualitzar la nostra “conversió de cor” està imbuïda de la profunda alegria
pasqual, que és la que dona sentit a la nostra fe.
Una imatge em ve al cap en parlar
de la Quaresma. Té caràcter sinodal. Partim del nostre ermot personal i
col·lectiu per caminar cap a la Pasqua. No és un camí que fem ni sols ni
tristos. Revivim el camí dels esclaus alliberats que surten d’Egipte per anar
cap a la terra promesa de la Pasqua. El camí estarà ple d’aventures i de
tràngols i per anar cap endavant ens haurem de despendre de càrregues que no
ens permeten caminar amb agilitat: l’afany de diner, la indiferència respecte
els altres, l’arrogant sentiment d’omnipotència que ens porta a prescindir dels
altres i de l’Altre, la banalitat del desig per damunt de la necessitat. En
altres paraules, res que l’almoina, la pregària i el dejuni no puguin adobar.
Caminar amb els altres ens aportarà complementarietat, cura mútua, creativitat.
Segur que reconeixerem Déu mateix en gestos i actituds dels qui ens envolten i
en la bellesa dels paisatges humans i naturals que travessarem, no tant perquè
siguin paisatges meravellosos, que també, sinó perquè els mirarem amb ulls
agraïts. I segur que el nostre jou serà suau i la càrrega, lleugera.
Les etapes del camí mateix no
seran sempre de fatiga: hi trobarem la determinació de Jesús que resol que per
caminar no li fan falta ni màgia ni poder ni prestigi; passarem per
l’experiència de transfiguració; tastarem l’aigua viva; plantarem una vinya;
ens deixarem portar per la rauxa... i experimentarem com ens acull el Pare; i
descobrirem que Déu ens perdona més enllà dels nostres propis prejudicis.
Tot plegat ens deixarà a punt per rememorar la mort i la
resurrecció de Jesús.
Comentaris