 |
| Ramiro Vega, militant de la Goac, el 2013 a Martorell |
 |
| L'equip de Pastoral Obrera: Pere Pujol, Miquel-Àngel Jiménez, Alba Ribas, servidora, Josep M. Domingo i Ramiro Vega. Òbviament gaudint, en un sopar, de la mútua companyia i d'un vi excel·lent (2013) |
"No coneixes en Ramiro? És aquell militant de la Goac que té planta de senador romà...", em va dir un amic. I amb aquest pre-judici vaig tenir la sort de conèixer-lo quan vam formar l'equip de la Pastoral Obrera de l'aleshores recent estrenat bisbat de Sant Feliu. Vam començar amb moltes ganes i ell ben aviat es va convertir en una peça fonamental del nostre engranatge. Amb la seva bona planta i amb el seu tarannà acollidor, junt amb la Manoli a la rereguarda del grup (i a la vanguarda de moltes altres coses, sospito).
Sempre a punt, com els escoltes, coneixia bé l'entramat associatiu, es va comprometre ben aviat amb els militants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, tenia sempre als llavis el nom dels seus companys de la Goac, ben presents a tot arreu, es mostrava amb una disponibilitat prodigiosa per participar en tot, i, quan es va jubilar, es va convertir en un excel·lent ambaixador de la Pastoral Obrera de Catalunya al Consejo Asesor de Madrid. En puc donar fe, perquè tinc el privilegi de substituir-lo i veig l'empremta que ha deixat.
Durant anys la Pastoral Obrera de Sant Feliu vam estar funcionant de forma una mica innovadora, respecte al paper que tradicionalment juguen els equips de pastoral obrera. Vam ser molt ben acollits pel bisbe i pel consell episcopal, vam aplegar persones provinents de moviments i companys que no ho eren. Vam organitzar ben bé una desena de taules rodones sobre la crisi, en diverses ciutats del bisbat i sempre amb la presència del bisbe Agustí, a qui mai no ha fet por el contacte amb militants socials, creients o no, ni l'obertura a entitats polítiques o socials. I al costat del bisbe, a les taules rodones, vam comptar amb persones compromeses no necessàriament creients, i les vam fer en locals eclesials o civils. Recordo especialment la que vam fer al local dels castellers de Vilafranca, amb participació de la PAH. Va ser esplèndida en aquesta tasca d'obertura i de frontera que ens havíem marcat.
També vam editar una revista (Crit solidari) i diversos materials que el bisbat (gràcies, Josep M. Domingo!) feia arribar a tots els racons de la diòcesi: cartells del Primer de Maig i propostes de pregària, un caseta reivindicativa de l'habitatge per al pessebre...
Ara som en una altra etapa. Alguns vam abandonar el grup per fer front a d'altres tasques i l'equip es va desballestar. En Ramiro va continuar insistint com a incansable Pepito Grillo en la necessitat del compromís dins la Pastoral Obrera. Crec que la seva determinació és en el fons de la meva recent acceptació de noves responsabilitats en la Pastoral Obrera de Catalunya.
Fins que va caure malalt. Aleshores va passar a formar par dels "equips del dolor", com en diuen a la Goac. Ens escrivia sovint, convertia la seva malaltia en pregària, continuava animant a fer bona feina. No va deixar mai de ser missatger de la Bona Nova i de les Notícies Obreres de la Goac. Ramiro, prega per nosaltres i no ens deixis.
 |
| En un acte a Sant Vicenç dels Horts, el 2011 |
 |
| En una taula rodona, a Sant Boi (2012) |
Comentaris