Persones i treball

Fotografia: editorial Claret

Dilluns passat vaig tenir ocasió de prendre part en la presentació del llibre de Rafael Allepuz Persones i treball. Una radiografia del treball i de l'ideari cristià. Un llibre clau per entendre què ens està passant amb la feina. Vaig tenir el privilegi de compartir taula amb el catedràtic de dret laboral Eduardo Rojo, amb en Rafa, l'autor del llibre, i amb la Glòria Barrete que va conduir l'acte i en va fer la crònica. Us deixo amb la meva intervenció. 

L’altre dia una amiga m’explicava la situació d’un dels seus fills. Aviat farà 30 anys i, tot i que s’ha buscat la vida en mil coses, acaba de començar una feina amb una mica més de cara i ulls que les anteriors, que semblaven un mostrari de precarietats. Treballa per a una multinacional de les xarxes, té un sou suficient, fa la feina pràcticament des de casa (cosa que li permet organitzar-se millor), i l’única pega és que l’empresa li exigeix disponibilitat total i no sap mai quin dia de la setmana podrà fer festa. A això s’hi afegeix una cosa que em va semblar pintoresca. A mig desembre li quedaven encara cinc dies de vacances per fer. Per fer vacances has d’adreçar-te a una APP de l’empresa, i fer la proposta. La mateixa aplicació et dona el vistiplau. Em comentava la meva amiga que, fes la combinació que fes, la màquina es negava a autoritzar-li unes vacances que havia de fer ja sí o sí, abans de final d’any, si no volia perdre-les.

En desconec els detalls, i potser vaig entendre malament alguna cosa o ho poso molt a l’extrem, però crec que tot plegat expressa bé com són moltes de les noves relacions laborals, tot i tractant-se d’un lloc relativament digne: sense companys, sense horaris fixos, potser sense comitè d’empresa i fins i tot sense cap de personal. No tens ni a qui rondinar. Una qüestió que altera no només les condicions de treball personals, sinó que té greus repercussions socials en la vida sindical, associativa, política i fins i tot cultural. Repercussions, al final, en la qualitat democràtica.

En un moment, doncs, de tant de canvi, de tantíssima precarietat, la feina d’en Rafa Allepuz és sens dubte una guia d’anàlisi indispensable per sensibilitzar, per formar, per buscar nous camins. És un llibre clarificador i mobilitzador.

Voldria posar l’accent en algunes qüestions:

• El paper profètic dels sindicats, com diu el papa Francesc i ens fa notar en Rafel, que en les actuals formes de relació laboral han de poder trobar espais segurs i dinàmics de reivindicació, difícil en un moment d’’individualisme i difícil també enmig de l’excessiva temporalitat i d’un marc com és el de la llei d’estrangeria que és una de les fonts més grans d’exclusió i de precarietat. Costa molt fer sindicalisme en un entorn diguem-ne normal, on els drets sindicals estan protegits. Quan saps que moure’t pot implicar probablement que ja no et renovin el contracte, costa molt més.
• La situació del treball remunerat domèstic i de cura, que és una feina fonamental (una feina que contribueix a la cohesió social, com diu en Rafa) tot i que molt poc valorada, i que afecta tantíssimes dones, etern cavall de batalla i un lloc on seguríssim que des de l’Església podríem fer molt perquè fos valorat d’una altra manera.
• La qüestió de l’economia submergida, que empara un gran frau fiscal i projecta sobre el futur un sistema de pensions molt reduït i excloent.
• La bretxa digital, que comença a adoptar formes molt preocupants: en l’ocupació però també en la vida ciutadana i fins i tot associativa, i que deixa al marge un munt de persones.
• La necessitat que les entitats d’Església garantim la dignitat del treball a tot arreu on hem creat ocupació. Les Kelis de les parròquies, la subcontractació, la temporalitat indeguda, l’aplicació de sous i categories adequats...
• La molt difícil arribada dels joves al món laboral, que jo crec que és font de problemes infinits perquè afecta el sentit mateix d’unes vides que necessiten arrelar-se i créixer en tot el que significa el treball de maduresa, d’autonomia, de valoració dels altres, de futur. Ahir es feia la marató de Tv3 sobre la salut mental. Em pregunto si la gravíssima incidència de la malaltia mental sobre els joves no té, entre altres moltes causes, la seva precarietat laboral crònica.