Escoltar El Messies de Haendel s’ha convertit en una tradició nadalenca. Una de les millors tradicions, per cert, perquè ens apropa a una obra d’una grandíssima bellesa musical capaç d’arribar a públics molt diversos i perquè fonamenta aquesta bellesa en uns textos molt ben triats, que expressen perfectament un concepte de què avui gairebé ja no es parla si més no en els mateixos termes: la “història de la salvació”. Va ser Charles Jennens, un col·laborador habitual de Haendel, amb bon ull per a la recerca d’efectes dramàtics i un membre militant de l’església anglicana, qui es va ocupar d’elegir cites bíbliques de l’Antic i del Nou Testament que permeten seguir el fil de l’espera, el naixement, la mort, la resurrecció de Jesús i de la interpretació de la seva Pasqua. A diferència dels grans oratoris de Bach, en què el text de l’evangeli s’acompanya de comentaris d’estil pietista i també de corals que permeten la participació dels fidels, El Messies conté exclusivament fragments bíblics, des dels profetes a l’Apocalipsi.
Jordi Guàrdia, en
el seu llibre El Messies de Handel, escoltar la fe, aporta algunes
pistes d’interpretació de la tria de textos de Jennens. En primer lloc, molts
formaven part del llibre de pregàries comú de l’Església anglicana, el Book
of Common Preyer, i per tant eren ben coneguts i contextualitzats pels
fidels anglesos. En segon lloc, el que es posa en relleu sobretot és la fe -la
fe pasqual i les seves conseqüències en la nostra vida eclesial i personal- més
que no pas els esdeveniments concrets de la vida de Jesús, que es donen per
sabuts. I en tercer lloc, la disposició del Messies segueix l’any litúrgic, tal
i com l’entenem avui, en les seves tres parts: les profecies sobre el Messies i
el seu naixement, la mort i la resurrecció de Jesús, i l’extensió de la Pasqua
sobre les nostres vides: Jesús ha vençut la mort i amb ell, nosaltres viurem el
seu Regne, i hem de proclamar-ho a tots els vents.
Potser avui, en
un context social en què les referències cristianes són cosa del passat, la
major part d’amants de la música de Haendel es reconeixen més en els textos que
evoquen el Nadal que no pas la resta, perquè culturalment i comercialment el
Nadal té més pes. Però el Messies en vida de Haendel s’interpretava sempre per
Pasqua, que és el realment el tema de l’obra.
Per acabar, no em
puc estar de recomanar-vos la lectura d’un dels Moments estel·lars de la
humanitat, d’Stefan Zweig. És una delícia. Hi descriu magistralment una
certa “resurrecció i pasqua” de Handel en el moment d’escriure el Messies. A 52
anys el músic se sentia fracassat i deprimit. L’escriptura del Messies, en
només 24 dies ben bé el va ressuscitar i el va tornar a l’èxit. Se non è
vero è ben trobato, oi?
(sortirà un dia d'aquests a la revista Galilea.153)
Comentaris