Treballar la interioritat a partir del Senyor dels Anells

Avui que fa anys que va morir Tolkien, em ve de gust fer-vos propaganda d’una activitat que farem a l’octubre al Miracle: treballar la interioritat a partir d'El Senyor dels Anells. Que una obra publicada per primera vegada el 1954 vagi captivant una generació rere l’altre té el seu mèrit. Jo la vaig llegir fa molts anys, en una edició del “Círculo de lectores” del 1983. En un únic -i gruixudíssim- volum que encara conservo. I recordo que no me’n podia desenganxar. Caminava pel carrer amorrada al llibre, corrent el risc d’atropellar algú o de “menjar-me” algun arbre o algun vianant. La meva lectura, però, no va anar més enllà de gaudir d’una magnífica novel·la d’aventures, que sempre m’han agradat.

No va ser fins més endavant que no em vaig adonar que Tolkien (1892-1973) anava molt més enllà. Hi anava en l’elaboració de l’univers fictici de la novel·la. La trilogia d'El Senyor dels Anells està enllaçada a uns quants llibres més de Tolkien, el qual no només va donar vida a molts personatges que en El Senyor dels Anells hi són només esmentats, sinó que va arribar a inventar un nou llenguatge per als elfs. Un intent de crear un món mític coherent. Però també va anar més enllà en la formulació dels símbols. El Senyor dels Anells proposa un llarg viatge interior en la foscor i l’esperança, que té molts punts en comú amb el cristianisme, encara que directament no s’hi faci cap al·lusió. Fins al punt que uns quants teòlegs (a casa nostra en Xavier Morlans i en Jaume Fontbona, entre d’altres) s’han entretingut a buscar les analogies i els fonaments de personatges, actituds i situacions. La petitesa, la compassió, la solidaritat, la fidelitat, la sobrietat, la valoració de les coses petites acaben vencent la mort.

I és que el plantejament de la història s’arrela en l’experiència bèl·lica de l’autor a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, on va perdre dos amics molt estimats i on va poder tastar la por i la mort, el mal en definitiva, des de primera línia. Per no parlar de tot el patiment que arribaria amb el feixisme, el comunisme i la Segona Guerra Mundial.  Un altre factor que probablement hi va incidir va ser la seva amistat amb C.S. Lewis, company d’Oxford (tots dos n’eren professors), catòlic com ell, i autor d’una altra sèrie de llibres de ficció per a joves que va obtenir un gran èxit: Les cròniques de Nàrnia.  No hi ha dubte, en aquest sentit, que tant Lewis com Tolkien tractaren d’expressar la seva fe i el sentit de la vida a través de la seva creació literària, enmig d’una ficció en què aparentment no hi ha cap indici de cristianisme. Són dos mons que formalment no han conegut Jesús.

Totes dues obres han trobat expressió en el cinema. Enguany es compleixen 20 anys de la magnífica adaptació que va fer Peter Jackson d’El Senyor dels Anells (amb una música estupenda de Howard Shore, tot sigui dit). L’únic problema és que un cop vista la pel·lícula és gairebé impossible fer anar la imaginació per construir-te tu mateix les imatges. Aragorn serà Viggo Mortensen pels segles dels segles. I els paisatges seran els de Nova Zelanda.

Per tot això, espero amb il·lusió el cap de setmana del 8 al 12 d’octubre, al Miracle. En una activitat preparada per la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, l’Albert Soler Llopart, l’Alba Romanyà, l’Arnau Vives i l’Antoni Pou ens acompanyaran en el nostre propi viatge amb la càrrega del nostre propi anell. Així diu el programa:

La història, la geografia i els personatges de tota mena que habiten la Terra Mitjana de Tolkien poden llegir-se com un símbol de la varietat infinita que pobla la interioritat humana. Muntanyes, coves, llacs, palaus, caus, fortificacions, hòbbits, espectres, mags, herois, llops, orcs, elfs… són imatges arquetípiques de l’inconscient col·lectiu i personal. Les aventures que viuen els protagonistes de la Tercera Edat (l’Edat dels Anells de Poder), les seves trifulgues, penalitats o victòries expressen els avatars de la peripècia humana.

La lectura en clau simbòlica d’El Senyor dels Anells pot acompanyar el creixement personal. Treballar el significat simbòlic dels seus components literaris ajuda a prendre consciència dels trets particulars dels components del nostre inconscient, de com s’expressen, de com ens condicionen o de com ens poden ajudar. Per això diu C. G. Jung: “Qui mira a fora somia; qui mira a dins, desperta”.

Per què no veniu?