500 números de Foc Nou! A casa crec que els tenim tots. Abans va ser la Circular de pastoral litúrgica, que es va abreujar amb el nom de “Circular”, una publicació del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. En conservem encara alguns números, enquadernats precàriament amb cola i contenint les lectures dominicals, perquè aleshores els leccionaris postconciliars encara estaven en fase de preparació i edició. M’imagino que el CPL va començar per informar de les novetats conciliars sobre litúrgia, va continuar amb les lectures de diumenge i els seus comentaris, i que les qüestions es van anar eixamplant fins a abastar tota la vida cristiana. De fet, la “Circular” va ser una publicació prou valenta com per admetre una defensa del divorci el juny del 74, a les acaballes del franquisme, desafiant també l’ortodòxia institucional.
I després, a
partir del novembre de 1974, neix Foc Nou, editada encara pel CPL i
dirigida per Roser Bofill. Hi consten com a col·laboradors Francesc X. Aróztegui,
Frederic Bassó, Eliseu Bordonau, Josep Camps, Joan Corbera, Ferran Cortès
(Nando), Joan Gomis, Joaquim Gomis, Josep Lligadas (que hi va col·laborar
ininterrompudament fins al número 466!), Joan Llopis, Jacint Matas, Carme
Oller, Joan Oriol, Raimon Ribera, Josep Urdeix i Joaquim Vinardell. A partir
del número 21, un any després, l’edició de Foc Nou passa del CPL a “Publicaciones
el Ciervo”. I millora substancialment l’aspecte de la revista, que ja és
grapada, incrementa el nombre de planes i consolida l’estil que li serà propi
durant molts anys. La llarga trajectòria de Foc Nou la converteix en una eina
imprescindible per conèixer i entendre la història de l’Església a Catalunya en
els últims gairebé 50 anys.
El mateix
pensament em va venir al cap l’altre dia, que vam fer un sopar uns quants dels
convocants del Fòrum “Vida i Evangeli”. Us en recordeu del Fòrum? Durant 21
anys (des del 1984 fins al 2005) un grup d’homes i dones cristians, entre els
que hi havia laics, preveres i religiosos molt diversos, va anar convocant un
any rere l’altre tothom qui ho volgués a unes jornades de reflexió que es feien
un cap de setmana del primer trimestre de l’any. Es partia de les inquietuds de
molts cristians per ser personalment i comunitàriament coherents en la seva fe.
Es feien ponències i tallers i se celebrava l’Eucaristia de forma solemne,
d’acord amb la litúrgia del Concili. La crònica dels Fòrums i les seves
ponències es publicaven sempre a Foc Nou i avui podeu consultar tota la
documentació que va generar al voltant del Fòrum a l’Arxiu diocesà de
Barcelona.
El Fòrum va
arribar a aplegar més de 1500 persones i, passats els anys i després d’haver
participat en mil històries, encara em meravella la capacitat d’organització
que gastaven els convocants (dels quals vaig formar part uns anys) que de fet
mai no es van molestar ni a demanar subvenció ni a erigir-se formalment com a
entitat. En un dels fòrums unes quantes dones es van animar a organitzar-se i a
formar el Col·lectiu de Dones en
l’Església, que va reclamar el canvi de nom, de “Fòrum Home i Evangeli” a “Fòrum Vida i
Evangeli”, i ben fet que va fer. De les reunions del Fòrum, que durant molt de
temps es van fer als locals del desaparegut ICESB, on ara hi ha dependències
del seminari, en recordo com rèiem. Jo era molt jove i em sentia molt petita al
costat de la resta de convocants, però m’encantava escoltar els rapidíssims i
aguts diàlegs d’en Joaquim Gomis, en Joan Llopis, en Joan Bada, en Jordi López,
en Josep Hortet... Vaig descobrir que el Fòrum era un excel·lent abeurador per
a molta gent que vivia en permanent sequera eclesial i anhelava l’aigua fresca
del debat, els suggeriments, els testimonis, la participació i la litúrgia
viscuda. Amb tot, la major part dels bisbes solien mirar-se’l amb recel, tot i
que recordo la presència plena de bonhomia del bisbe Deig. Jo, al Fòrum, també
hi vaig trobar marit, però això ja no ve al cas, oi?
(publicat a Foc Nou)
Comentaris