Ahir vaig anar a una reunió convocada per l'Ajuntament de Viladecans, per tal de participar en un pla d'acció comunitària inclusiva, que no sé gaire què vol dir. Hi havia tècnics municipals, entitats i ciutadans "solts" com era el meu cas.
No sé si ens en sortirem, amb això de la bona convivència i de la inclusió, però la reunió em va fer adonar que totes aquestes estructures que sovint semblen inútils no ho són si actuen com a espais on teixir vincles. Quan l'estructura desapareix, tant si ha tingut èxits com fracassos, el que en queda són les relacions. Si aquestes són de qualitat bona part de l'objectiu ja s'ha assolit. Al final allò que és intangible és el que sostè les grans arquitectures.
És el que ens va passar fa anys amb el Consell Municipal de la Convivència: les activitats que vam fer ja han passat a la història, però el que en vam aprendre, i l'amistat i el treball en equip van donar curiosos fruits col·laterals com el Viladecans Punt de Trobada o més endavant el Mamut. Ni l'un ni l'altre, per sort, formaven part de cap planificació. Van ser més aviat fruit de la inspiració i la creativitat d'una colla de gent molt diversa. Posar-los en contacte a través del Consell senzillament va actuar com a catalitzador.
Sense grans pressupostos ni tècniques sofisticades. N'hi ha prou a crear un ambient acollidor i participatiu.
Comentaris