Potser per falta d’informació solvent. Potser perquè, de Madrid estant, no acabem d’entendre com ha de ser el futur immediat d’una ‘Catalunya triomfant’. La triple A del títol pot ser un certificat d’ignorància sobre el present i el futur del meu país d’origen. “Valdria més callar! Qué tots calléssim!”, com ens recomana el poeta?
Els vells repapiegen: en soc conscient, però, en aquest cas,
voldria dir-hi la meva. I ho faré a partir d’un llibret: I jornades d’estudis
sobre el Baix Llobregat. Martorell, 1982. (L’endemà de les tals jornades, que
van tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat, la capital de la comarca, entre el 16
i el 21 de febrer de 1981, va ser notícia ‘el 23-F’, el de Tejero recitant allò
de ‘Todos al suelo, ¡coño!’, una de les grans aportacions líriques del sector
colpista de la Guàrdia Civil). Dies abans, a Martorell, el catedràtic de
Geografia de la Universitat de Barcelona, J. Vilà-Valentí, havia parlat sobre
‘L’originalitat comarcal del Baix Llobregat’, text que no crec que hagin llegit
els promotors del projecte d’AENA-AEROPORT (del Prat), amb frases com:
“El Prat de Llobregat lluita simplement per a mantenir-se dins de l’àrea deltaica”; o bé “l’existència propera de Barcelona i la seva aglomeració esdevé un fet molt important, a voltes decisiu. (…) Vitalitza i desordena al mateix temps (…) La responsabilitat de la ‘construcció’ de la comarca recau, especialment, sobre la comunitat comarcal, que ha de definir uns objectius i uns mitjans, amb el suport sempre d’una il.lusió dinamitzadora i positiva…”.
Un dels eixos de les jornades
va tenir, com a protagonista, l’enyorat Dr. Jaume Codina, ja aleshores autor de
dotze monografies sobre la comarca. Aquell gran pedagog, que també havia estat
-en temps de ‘negra nit’- alcalde pratenc, va ser tothora l’eix de la
reflexió col.lectiva sobre el present i el futur de la comarca. (Seria
interessant que els poders polítics, que suggereixen amb tanta frivolitat la
proposta d’ampliació de l’actual aeroport pratenc, repartissin, si cal també en
versió castellana, els principals llibres de qui va ser el nostre primer
president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat).
Voldria, però,
cridar l’atenció sobre la conferència del professor Oriol de Bolòs. “La
vegetació del Baix Llobregat”: suggereixo la distribució, ‘urbi et orbi’, del
text sencer d’aquesta conferència… per tal que els que defensen la proposta
d’AENA-GOBIERNO sàpiguen la barrabasssada ecològica que volen estimular. Ja s’ha
fet molt mal a la comarca:
“Un dels procesos més greus dels darrers anys a tot el Baix Llobregat, tant al litoral com a l’interior, ha estat la urbanització del bosc i d’altres paisatges abans poc alterats. (…) Hem vist que l’home ha transformat pregonament el paisatge primitiu i que el canvi s’ha accelerat d’una manera extraordinària els darrers anys (…). Hem de pensar que el país no és pas nostre, de la generació actual, d’una manera, d’una manera exclusiva, sinó que tenim obligacions evidents envers la gent que ha de venir. (…) La conservació de la terra representa el manteniment de les potencialitats per al dia de demà. Si deixem que la terra es perdi, el país es transformarà en un desert rocós, on no serà possible de fer viure res…”. (Oriol de Bolós).
Recomanació especial al
resum sobre els ‘Plans d’ordenació del territori pendents d’aplicació al Baix
Llobregat’, en un debat sota el guiatge de l’arquitecte Miquel Roa. Llegim al
resum: “Al llarg del col.loqui havien sorgit també temes importants com el de la
manca d’espais verds a la comarca, l’escassa atenció envers el patrimoni
històrico-arquitectònic, la depressió del delta i l’extracció abusiva de les
aigües subterrànies, la necessitat de fer una política de defensa de les
platges”. (p. 82).
El professor Carles Riba i Romeva, que va ser alcalde de Sant
Joan Despí i més tard president del CECBLL, en un apèndix amb dades rigoroses, i
d’interès encara viu, va redactar un apèndix sobre “Plans d’ordenació del
territori pendents d’aplicació al Baix Llobregat”. ¿Què opinen els promotors del
projecte d’un aeroport ‘remodelat’ sobre aquelles consideracions? ¿No tenim dret
a assistir a un debat obert, públic, sobre el projecte, de conseqüències tan
greus, i segurament irreversibles?
Ignasi Riera Madrid/Cornellà, 5 febrer 2021
(sortirà publicat al Punt de Trobada de setembre).
Comentaris