En Josep Lligadas, la meva parella, un magnífic "cis-hetero-normatiu", o bé, en termes arcaics i una mica possessius,"el meu marit", crec que deuria néixer amb paper i llapis a la mà. S'ha anat modernitzant, lentament, i ara fa servir l'ordinador, però no para d'escriure. M'encanta veure'l gaudir, llegir, corregir, reescriure, cada cop amb més llibertat i amb més ganes.
Dic això de "amb més llibertat" perquè des que s'ha jubilat i ja no cal patir per posar en cap compromís ningú, escriu el que creu que ha d'escriure, prescindint de correccions polítiques. Ho va fer amb un llibre que a mi em va semblar fantàstic, en què refeia les oracions de la missa, que ja han arribat a un punt que es fan incomprensibles a la tropa i, segons ens han reconegut personalment una mica amb la boca petita alguns capellans i bisbes, no només a la tropa.
Ara acaba de publicar, per la via digital, un llibre sobre sexe. De fet, un llibre molt crític amb la doctrina catòlica sobre el sexe i la família. Fa molts anys que hi pensa i que hi dona voltes fins que ha pogut donar-hi forma. Jo crec que la seva principal aportació és gosar parlar d'un tema molt tabú dins l'Església, on sempre s'ha pontificat com si la moral sexual fos la principal aportació de l'Evangeli -i no ho és en absolut- i com si el món sencer s'hagués de regir d'acord amb la visió que uns quants capellans cèlibes, grans, generalment allunyats de les seves ovelles, i amb poder aporten sobre el tema.
En Josep, que si llegiu el llibre veureu que s'ha documentat molt, no pretén fer dogma de res, senzillament opina, qüestiona, fa pensar. Segur que rebrà algunes o moltes crítiques de sectors molt diferents i fins i tot oposats entre ells, però no hi fa res, no cal pas convèncer ningú ni tancar un tema la percepció del qual ha canviat moltíssim en els darrers vint o trenta anys. Es tracta d'anar a fons, d'obrir els ulls i d'ajudar-nos mútuament a viure tot allò que té relació amb el sexe amb confiança i respecte. I agraint-lo com un gran regal que ens alegra, i molt, la vida.
La Montserrat Cabo li ha fet aquest magnífic dibuix de la portada, que per desig explícit d'en Josep mostra els cossos ben despullats. És com som.
En fi, us convido a llegir-lo. Només l'hem distribuït en versió digital, perquè no hem trobat cap editorial disposada a arriscar-se o potser perquè no encaixava gaire enlloc. Però el podeu llegir amb l'ordinador, la tauleta o, si teniu bona vista, amb el mòbil. Aquí us el podeu descarregar en català i aquí en castellà.
Bona diada de Sant Jordi!
Comentaris