He hagut de pensar-ho dues vegades a l’hora d’escriure el títol: es tracta de pasturar digitalment les ovelles i no pas de pasturar ovelles digitals. Les ovelles són ben reals i sovint allunyades de la nostra pleta. Algunes perquè no s’hi senten acollides. D’altres perquè no coneixen el Bon Pastor. N’hi ha que pasturen al seu aire. Moltes pateixen perquè no troben sentit a les seves vides o perquè no se senten estimades tal com són, o perquè la seva vida és una gimkana d’obstacles duríssims de passar. Una gran majoria d’aquestes ovelles estan connectades entre sí en les xarxes socials i esdevenen incansablement navegadores en la seva recerca. Sense altra frontera potser que la idiomàtica, la xarxa esdevé un espai emocional de trobada amb amics. També pot ser un lloc hostil, de llenguatge dur, ple de paranys. Però també és el lloc on t’expliquen bé com es fa un pastís, on pots escoltar la música que t’agrada, on t’indiquen com s’arriba a un indret o bé on pots emmirallar-te en l’ovella glamurosa que t’agradaria ser, a banda de comprar, comprar, comprar.
Per això cinc mil milions de persones són usuàries d’internet, cosa que
incideix en la nostra manera de comunicar-nos: més rapidesa, brevetat,
predomini de la imatge, simultaneïtat, immediatesa i emocions sense fi. I
algoritmes soterrats amb finalitats foscament consumistes i potser polítiques.
De les moltes conclusions que se’n poden treure, en destacaria dues: el
llenguatge comú n’està molt afectat i, per tant, si el llenguatge eclesial no canvia,
cada vegada serà més difícil comunicar-nos sobretot amb la gent més jove; i les
relacions de veïnatge ja no estan tan marcades per l’espai físic compartit, com
per l’espai virtual d’afinitats, un continent amb més de la meitat de la
població mundial.
Davant d’aquesta realitat ha sorgit IMisión (https://imision.org),
un grup de laics, religiosos i preveres, que tenen com a objectiu transmetre
l’Evangeli de Jesús a les xarxes. He fet un parell de cursos amb ells. A banda
dels coneixements tècnics transmesos, m’ha encantat constatar les seves
propostes: evangelitzar no vol dir necessàriament parlar de Jesús, sinó ser-ne
testimonis amb autenticitat; el projecte digital d’evangelització (un blog,
un canal de youtube, un compte
d’instagram, de tik-tok o de facebook) ha d’anar precedit d’un discerniment i
acompanyat per una comunitat cristiana; convé vetllar per l’autenticitat més
que no pas per l’èxit; alerten d’un ego pujat a força de “likes” i donen
consells que em semblen savis per enfrontar l’odi digital, que sol ser gran i
desestabilitzador. Recomanen pregar, escoltar molt i avançar comunitàriament.
Crec que és una crida i un deure ser presents a internet.
(Publicat a Catalunya Cristiana)
Comentaris