(Miquel Àngel Codina, Catalunya Cristiana) Llicenciada en Filologia i diplomada en Treball Social, Mercè Solé és membre de l’Acció Catòlica Obrera (ACO). Ha estat membre del Centre de Pastoral Litúrgica i directora de la col·lecció Emaús. Està vinculada a diverses entitats eclesials, socials, culturals i polítiques. Des de fa set anys, col·labora periòdicament al nostre setmanari dins de la secció de litúrgia.

—Aquest llibre és un recull de les teves col·laboracions periòdiques a “Catalunya Cristiana” des del 2014. Què hi trobarà el lector?

És un llibre una mica peculiar. Per espigolar. Des del 2014, i cada cinc setmanes, he escrit un article sobre la litúrgia dominical per a Catalunya Cristiana. De vegades he parlat de litúrgia en general, altres m’he centrat en algun aspecte d’allò que celebràvem aquell diumenge. Això vol dir que l’estructura del llibre és circular, va recorrent l’espiral de l’any litúrgic. Com que de fet no soc una especialista, el meu punt de vista és molt subjectiu, parteix del que visc, senzillament, en un intent de lligar la celebració litúrgica amb els maldecaps, els reptes, les satisfaccions i les alegries del dia a dia.

—Certament, el mateix títol, Intrusisme litúrgic, desperta la curiositat... Què en penses?

Intrusisme litúrgic és el títol del primer dels articles que vaig escriure. Suposo que em van demanar que hi col·laborés perquè jo treballava al Centre de Pastoral Litúrgica, i n’era membre, i perquè era una dona. Amb bon criteri Catalunya Cristiana va optar per la paritat a l’hora de donar continuïtat amb cinc col·laboradors a la secció de què fins aquell moment s’havia ocupat el bisbe Tena, una gran persona i un molt bon coneixedor i divulgador de la litúrgia, que acabava de morir. Reconec que primer em vaig espantar i vaig dir que no, però després m’ho vaig repensar amb el criteri que també és bo que els cristians de base que anem cada diumenge a missa expressem el nostre punt de vista sobre una litúrgia que no és cosa de capellans, sinó de tota la comunitat. Vaig intuir que potser algunes persones ho veurien com una forma d’intrusisme, perquè no és gaire habitual que els laics i laiques en parlem.

—Conèixer la litúrgia ens pot ajudar a viure amb més profunditat les nostres celebracions?

Doncs la veritat és que quan vaig començar a treballar al Centre de Pastoral Litúrgica em vaig adonar de la meva ignorància en matèria litúrgica. Al llarg de la meva vida com a cristiana, he treballat més aviat la Bíblia, la pregària, el silenci; he fet exercicis ignasians... Per descomptat que fent revisió de vida, per exemple, he tractat que la meva fe fos coherent amb la meva manera de ser i d’actuar, però ningú m’havia parlat seriosament de litúrgia. És un gran buit. Quan de fet la litúrgia és un eix que ve de Jesucrist mateix i un gran instrument pedagògic, no tant per saber “coses” sobre l’Evangeli, o per seguir una devoció personal, sinó per celebrar-ne el sentit fent comunitat amb la presència de Jesús. La litúrgia és gosar viure comunitàriament el misteri de la Pasqua.

—Dins de l’àmbit de la litúrgia, hi ha encara molts prejudicis que cal arraconar, oi?

Oh, i tant! La formació catequètica, bíblica, teològica, i la caritat, o sigui l’expressió de l’amor, tenen molt de prestigi. La litúrgia en canvi sovint és percebuda com una rígida cotilla, tot i que segurament és dels aspectes eclesials que més va canviar arran del Concili Vaticà II per retornar el sentit original de les celebracions. Hi ha molts factors: el desprestigi del fet religiós; una mena de racionalitat que menysprea el llenguatge simbòlic i gestual; l’escassa participació que tal i com està plantejada la celebració es demana als assistents; la davallada del cant com a forma d’expressió (també en la societat civil), l’ús d’un llenguatge de gran valor en la tradició de l’Església però no sempre intel·ligible i, com comentava abans, l’escassa formació de tots nosaltres. Per damunt de tot, crec, la visió individualista i preceptiva de la missa, que no és un segell a posar setmanalment en el nostre carnet de batejats, sinó un do que infon alegria, estimació i coratge a compartir amb la gent que ens envolta. Res que no es pugui arreglar.