(Josep Lligadas) A hores d’ara, em sembla, tot el peix ja està venut. Vull dir que tindrem el Pere Aragonès, d’ERC, a la presidència de la Generalitat, i amb el suport de Junts i la CUP. Hi guanyarem molt, segur, comparat amb el Quim Torra. Esclar que també podria passar que Junts i la CUP posessin unes condicions tan impossibles que ERC acabés optant per explorar altres possibilitats, però no ho crec.
¿I
el PSC? El PSC té un molt bon cap de files al Parlament, el Salvador Illa, i un
molt bon ministre d’Administració Territorial a Madrid, el Miquel Iceta. I ara
toca que es moguin en sèrio. Que no es limitin ja a proposar seny i
raonabilitat, sinó que comencin a dir quina proposta d’encaix volen per a
Catalunya dins d’Espanya. Davant l’ardor emocional de l’independentisme, ja no
n’hi ha prou de dir que hem de trobar les maneres que facin possible el
“retrobament” de què tant ha parlat Illa a la campanya. I això passa per dir en
concret què creuen que caldria fer, per tal que els que senten com a molt
pròpia la nació catalana es puguin sentir més reconeguts i els que senten més
forta la pertinença espanyola vegin que és bo per a ells viure en una Catalunya
amb més possibilitats.
Jo,
durant aquesta campanya, m’ha semblat molt clar que aquesta concreció faltava.
I crec que, si hi hagués sigut, Salvador Illa hauria tingut més vots. És obvi
que, aquí, qui té l’última paraula és Pedro Sánchez. Però els seus socis catalans
li han de dir que ja toca, que ja és hora. Que porten tots plegats massa temps
dient que això s’ha de parlar i s’ha d’arreglar, però sense dir ni piu sobre com
pensen fer-ho. I comença a produir una certa sensació de que el que esperen és que
els problemes s’arreglin sols, cosa que a hores d’ara ja haurien d’haver entès
que no serà. I a més, quan dic que els socis catalans de Pedro Sánchez li han
de dir que ja toca, crec que ho han de fer no només perquè és bo per al país,
sinó que també és bo, i fins i tot ineludible, per a la seva pròpia supervivència
política. Si Iceta i Illa ara no aconsegueixen que comenci a caminar, i a
il·lusionar, una proposta concreta, a mi em sembla bastant obvi que serà el seu
fracàs com a dirigents polítics. I encara s’hi podria afegir una cosa: que, per
a Pedro Sánchez, difícilment hi haurà un moment millor que aquest, quan té els
seus principals contradictors, PP i Cs, en hores baixíssimes... (Sí, també hi
ha Vox, però aquests són uns senyors que faran molt de mal a base de bronques,
però no són contradictors).
Aquesta
proposta crec que ha de tenir una idea de fons, que és la de creure que,
efectivament, Espanya és una nació plurinacional. Que no vol dir una nació
divisible en diverses nacions, sinó una nació dintre la qual hi ha nacions
diferenciades, com a mínim dues, Catalunya i el País Basc, i hi ha comunitats
que no sé si es poden anomenar nacions però que almenys tenen una forta
consciència que podríem designar, potser, com a paranacional. Un conjunt de
nivells diversos que s’han d’articular malgrat que això segur que serà font de
conflictes. Però com que la realitat és així, el que cal, com a cosa bàsica, és
reconèixer aquesta realitat tan fluctuant i posar-se a treballar-hi amb
convicció i amb intel·ligència, buscant sortides viables en els diversos fronts.
Amb el principi bàsic de la plurinacionalitat, com ja he dit, i fent molta
pedagogia de que la pulsió centralista i centralitzadora pot ser comprensible
després de segles de mamar-la pertot arreu, però que no és una cosa bona,
perquè ofega la bona convivència i malbarata moltes riqueses, tant econòmiques
com socials com culturals, i que per tant s’ha de canviar. I, partint d’aquesta
idea de fons, afrontar els quatre temes bàsics que crec que cal concretar, i
que jo titularia així: autogovern, finançament, llengua i cultura, i
reconeixement simbòlic.
El
PSC, i el PSOE, han de començar ja a presentar una proposta per a Catalunya,
tota sencera o per etapes. I hi afegiria, encara, que les entitats que
treballen aquesta qüestió, i penso sobretot en Federalistes d’Esquerres,
podrien ajudar-hi moltíssim si s’animessin a sortir del seu món teòric i
presentessin també propostes concretes que empenyessin endavant.
Josep Lligadas
Comentaris