Acabo de llegir País barroc, de Raül Garrigasait, un preciós recull de petites i molt diverses reflexions que tenen com a eix principal el Solsonès: el paisatge, la gent, la memòria, la cultura, la tradició. Però també el llenguatge, la filosofia, la música. M’ha encantat trobar-hi molts punts en comú amb els meus interessos: des del Santuari del Miracle i tot el que l’envolta, a la passió per a música, pels clàssics grecs i per la cultura alemanya. És com si en Raül Garrigasait em tornés, aprofundits, els petits tastets que al llarg de la vida he anat fent en aquests àmbits.
M’ha fet gràcia,
també, que cités Eugeni d’Ors a l’hora de parlar del barroc del retaule del
Miracle. Bàsicament perquè en mi han coincidit l’interès per la natura i el
silenci del Miracle i l’experiència dels Amics del Desert i la lectura de la
Biografia del Silenci d’un dels nets de l’Eugeni d’Ors, en Pablo d’Ors.
Us el recomano vivament.
Comentaris