És una pèrdua important, la del bisbe Casaldàliga, des de molts punts de vista. Certament era un bon far, encara que jo sempre el veia en una realitat tan remota per a mi, amb una fidelitat i una coherència tals que de vegades em costava connectar-hi, perquè em sentia molt lluny de ser capaç de caminar pel mateix camí. Jo tinc molta menys fe i soc molt més escèptica sobre la nostra capacitat transformadora i cada vegada em refio menys de les ideologies. D'ell, en valoro l'autenticitat i el bon humor. No semblava pas un líder rondinaire, ben al contrari, tothom lloa la seva acollida amb grans i petits, amb senzills i no tan senzills. Els atzarosos i tràgics senders de la política brasilera o els passadissos vitriòlics de l'Església vaticana no semblava que mai l'haguessin amargat o desanimat, tot i que estic segura que hi deuria patir molt. I m'agrada la seva vena poètica, creativa, imaginativa, que permet dibuixar horitzons diferents i contemplar la realitat amb uns altres ulls. Sense pors i sense cansament. Si tots els qui aquests dies manifestem la nostra admiració haguéssim estat capaços d'actuar amb el mateix tarannà, potser moltes coses haurien canviat.
He recordat que els convocants del Fòrum Vida i Evangeli una vegada li vam demanar que ens gravés un video per parlar dels Drets Humans. En Josep li va escriure i, com podeu veure en aquesta carta, hi va accedir de grat. Ens va enviar un video, que he trobat per casa i que us poso més avall. Aquí en podeu trobar la transcripció.
Llegint aquest text no deixa de sorprendre'm l'encert profètic de la seva visió i la capacitat d'expressar-se de forma clara i suggerent: els drets humans són drets divins, diu; la dona continua sense veure reconeguts els seus drets; els meus drets humans comencen on comencen els del meu proïsme; els meus drets no són absoluts, sinó relatius, o millor dit, relacionals.
Posa l'accent especialment en dues realitats que aleshores eren emergents i avui són urgents: la migració i la natura.
Deu ser que ser un profeta és saber llegir la realitat amb els ulls de Déu quan els problemes encara no són tan evidents, i posar-los davant dels ulls de tots, encara que això ens incomodi o ens desestabilitzi. Amb llibertat i pacíficament.
Comentaris