Ho dic bàsicament per si patíeu perquè la marxa d'en Messi em tragués el son. Crec que hi ha vida després del futbol, que Catalunya és més que un club i, posats a recitar credos, que llevar-se ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com van fer els meus pares i jo mateixa, no necessàriament condueix a l'èxit ni et fa milionària. Et permet gaudir, això sí, de bones sortides de sol, que surt igual per a merengues i culers. No vull cap mal als hooligans ni del Barça, ni del Madrid ni als pericos, que tenen encara més motius de dol, però no puc dir que em preocupen gaire les supermegafinances de molts gestors i jugadors d'aquests equips. Més aviat si baixa un pèl la intensitat futbolera seré una mica més feliç. Amb carinyo.
Comentaris