M'ha encantat el barri, tot i que hi ha moltes coses d'interès que estan tancades. Per contra, el Parc Güell és obert a tothom i presenta un aspecte insòlit: amb una restauració gairebé acabada (queden unes quantes bastides), poquíssima gent. I la naturalitat de gaudir de l'espai com un lloc on badar, seure i fins i tot estar en silenci (!), més que no pas de contemplar-lo com un museu.
M'han anat molt bé les propostes d'en Jaume Roig a L'Agulla. Per conèixer el barri i per arribar-me al Carmel i al Turó de la Rovira, que té unes vistes esplèndides. També m'he dedicat a fer la carretera de les Aigües des de diferents accessos i en tots dos sentits. I he tingut ocasió de visitar la torre gaudiniana de Bellesguard, que feia molts anys que tenia ganes de visitar.
Tot plegat ha estat obrir també la gana de fer altres recorreguts, com per exemple els que travessen la plaça Mireia d'Esplugues, que és d'on arrenca la carrete ra de les Aigües pel sud.
He pogut comprovar també que les bescantades deu altes torres de Viladecans, construïdes a l'inici de la crisi econòmica, són un bon punt de referència per descobrir on és la ciutat on visc. Són perfectament visibles des del mirador de Joan Sales, al capdemunt de la Muntanya Pelada,sens dubte el meu lloc preferit on he anat tornant cada dia.
M'han commogut les cases del Turó de la Rovira, tan amuntegades, amb accessos complicats. Els veïns deuen tenir bones cames. Com deu ser tenir problemes de mobilitat i viure en l'entorn dels Tres Turons?
Finalment, he pogut experimentar allò de la magdalena de Proust en versió casolana. Quan passava per la carretera de les Aigües just a sobre del Casal Bellesguard, tot i que el paisatge urbà ha canviat força, la perspectiva de Barcelona des d'aquell angle em va fer sentir, de cop, com si estigués asseguda a la meva habitació del Casal, fa quaranta anys, fent una recensió d'un conte d'E.T.A. Hoffman, La senyoreta d'Scudéri.
Aquí us deixo unes quantes fotografies. I us animo a fer aquesta mena d'experiències. Jo m'entorno cap a casa.
Comentaris