... i de les cebes, els tomàquets, les taronges, els cogombres, les taronges, les peres, els plàtans i els maduixots. Aquest ha estat enguany Sant Jordi per a mi i per al grup de persones voluntàries que érem a Càritas de Viladecans preparant els lots de fruita i verdura per a les persones que els Serveis Socials ens envien.
Em vaig oferir a col·laborar amb Càritas i em van proposar de participar-hi. Reconec que mai no m'han entusiasmat els bancs d'aliments. Més aviat crec que la gent ha de poder disposar dels diners necessaris per comprar allò que li fa falta amb els seus gustos i criteris. Però ara no és moment de posar-se exquisit. Hi ha això, doncs fem-ho tan bé com sapiguem!
Càritas es troba amb un increment de les famílies necessitades i també es troba que part del seu exèrcit de voluntaris és població de risc, perquè per edat esdevenen un clar desafiament a Matusalem. Uns (i sobretot unes) Matusalems que porten molts i molts anys expressant tossudament la seva solidaritat.
I la veritat és que porta feina, però també que els lots que hem anat distribuint aquests dies estan molt bé: inclouen els clàssics aliments que es conserven bé, però també molts congelats d'allò més variat i un cop al mes, fruita i verdura. No resolen el problema de la fam ni de l'atur, però són un bon ajut i sobretot esdevenen símbol de la voluntat de no inhibir-nos del que li passa a la gent amb menys recursos. No ens en volem desentendre, aquest és el missatge. Però la resposta ha d'anar molt més enllà de la distribució d'aliments: ha de passar per unes polítiques socials més justes, de la regularització de totes les persones que no tenen papers, del suport a les famílies monoparentals, de pensions que mereixin aquest nom i de polítiques d'habitatge digne...
No sé com funcionen habitualment. Aquests dies ens organitzem de manera que tot vagi a tota velocitat, per reduir possibilitats de contagi. Això vol dir que parlem poc amb la gent, alguna de la qual destil·la tristesa i angoixa i, totes, agraïment. M'admira la bona voluntat de les famílies i dels voluntaris. I m'admira també la recerca de noves logístiques i la disponibilitat de tots plegats.
Ens esperen molts Santjordis esplèndids, però aquest el recordaré sempre.
Comentaris