 |
| Setmana Santa ACO 2001. En Pep pujava sempre per a la celebració de Dijous Sant. Encara que hagués de tornar a casa la mateixa nit a les tantes! |
Ahir, ple total a la parròquia de Sant Andreu del Palomar, a l'enterrament d'en Pep Soler. Moltíssima gent, de tota mena i d'arreu. Els gegants, plantats a l'entrada de l'església, esdevenien un bon símbol del que anàvem a celebrar: el vincle amb una persona que estimava entranyablement la gent i les entitats, i que sabia veure en el tracte amb els altres l'empremta de Déu, i també la festa que significa el pas a una vida que ens és desconeguda però que intuïm de plenitud. Gegants, trabucaires i membres de la unió esportiva del barri, disposats a dedicar a en Pep un minut de silenci i una jornada de portes obertes en el seu pròxim partit. Representants de l'Ajuntament, grups i grupets de l'ACO, de la JOC, de l'esplai, de l'arxiprestat, de la catequesi, del Tramat de Vida, de Càritas, de la casa-asil de Sant Andreu, capellans i diaques en grans quantitats. Amics i amigues a dojo, adquirits i conservats al llarg de tota la vida i un parell de bisbes. Al meu costat hi havia una parella que acabava de batejar-se i de casar-se amb una criatura molt petita. I també amics del seminari que no van arribar a ordenar-se.
Va ser una gran celebració: emotiva, participada i plena de sentit, ben preparada, ben cantada (tenen una coral esplèndida, a Sant Andreu!), esperançada i agraïda, malgrat l'evident tristesa de la pèrdua.
"Totes les pobreses trobaven eco en el seu cor" va dir en Joan-Enric a l'homilia. Certament.
Comentaris