En aquest mes d’octubre dedicat a
la missió, se m’acut parlar-vos d’una situació que, si més no a la gent de la
meva edat i condició, ens resulta ben difícil: la connexió amb el llenguatge i
la cultura dels joves, acompanyada del prejudici sobre el seu desconeixement i
rebuig de la cultura cristiana.
Contra els prejudicis no hi ha
millor cura que el coneixement directe. En el cas dels joves, aquesta cura la tinc
a la feina, amb una companya que encara no ha arribat a la trentena. És a
través d’ella que he conegut alguns “youtubers” ben interessants.
Un d’ells és Dani Pajuelo, que va
ser entrevistat per Catalunya Cristiana
en un número anterior. Capellà, enginyer
informàtic i raper, té un to amable, i la capacitat d’establir ponts i de
connectar amb persones molt diverses (té més de 600.000 seguidors) sense
defugir cap tema per delicat que sigui. El seu llenguatge respectuós i
pedagògic ha influït, jo crec, en la forma en què molts altres youtubers
tracten el tema religiós. Un altre personatge youtuber de què avui us parlaré
és Ter, una noia arquitecta, d’una àmplia cultura i que es presenta amb un
llenguatge àcid i irreverent (“mola que te cagas” cada mig minut,
aproximadament). No és creient, i té el do d’aprofundir en qüestions culturals
importants des d’una falsa aparença banal. Té també 600.000 seguidors, no
tants, però, com la seva parella, un youtuber especialment recomanable per als
aficionats a la música, a qualsevol música, com és Jaime Altozano (1.760.000
subscriptors). Per què us en parlo?
Doncs perquè hi ha dos videos que
he vist darrerament i que em semblen d’allò més interessant. Un d’ells és de
TER, en què analitza la presència de la iconografia catòlica en la música trap (si no sabeu què és, no patiu: jo
tampoc). Es diu: “¿Por qué se usan cruces en el trap?”. Probablement trobareu
irreverents els comentaris de TER però a mi m’ha semblat eloqüent i encertada
la seva anàlisi dels elements religiosos en una música molt popular entre els
joves. Uns elements, a més, que connecten més amb el llenguatge preconciliar
que amb el conciliar, cosa que, sens dubte, a la meva generació ens
desconcerta. Icones catòliques utilitzades com a “emoticones”.
I l’altre video em sembla
excel·lent. Es diu “Rosalía – Aunque es de noche”. És una anàlisi de Dani Pajuelo
d’una versió musicada d’Enrique Morente sobre el text “Qué bien sé yo la fonte” de sant Joan de la
Creu, i cantada per la noia de Sant Esteve de Sesrovires. En primer lloc és
fantàstic que Rosalía, la cantant amb més èxit musical del moment, es faci seu
un text de Joan de la Creu. Amb la seva estètica, que a mi em costa, però que
sens dubte està molt treballada i amb capacitat de connectar amb molta gent
(dotze milions de visualitzacions!). I en segon lloc no és menys fantàstic que
Dani Pajuelo en faci una explicació acurada des de l’espiritualitat i la
teologia que ha trobat una àmplia difusió.
Unes aportacions molt allunyades
del nostre llenguatge habitual que aporten esperança perquè plantegen el més
difícil: les preguntes. El fet religiós continua interessant els joves, encara
que des de perspectives insòlites per a nosaltres. El camí de Dani Pajuelo és
molt bo però és singular. Nosaltres, però, també podem preguntar-nos com
connectar amb aquests llenguatges. En la litúrgia, en la catequesi, en el
compromís de l’amor.
PS vaig a escoltar el text de
sant Joan de la Creu, versió Mompou amb Alicia de Larrocha i Victòria delsÀngels, que s’adiuen més amb els meus gustos musicals.
(Sortirà un dia d'aquests a Catalunya Cristiana, a la secció de litúrgia, tot i que està agafat pels pèls)
Comentaris
La Ter em podria recordar alguna alumna de la Facultat però més passada de voltes. A Economia i Empresa de la UB no abunda la gent bohèmia malgrat que per exemple en Lluís Llach sigui un exalumne que per descomptat, i gràcies a Déu, no va acabar la carrera (hagués estat una pèrdua irreparable per a la nova cançó catalana, i d'economistes ara n'hi ha fins i tot sota les pedres).
Molt impactant la samarreta del religiós i sacerdot Dani Pajuelo mentre desgrana i analitza a un clàssic i místic com Sant Joan de la Creu. No sé pas què esperen a la nostra Facultat de Teologia per tal de convidar-lo a l'aula magna de l'edifici del carrer Diputació. Tot arribarà, sens dubte.
Finalment com a curiositat només dir-te que la Rosalia ha estat alumna d'en Francesc Garrigosa que és el germà que va després de la meva esposa i que imparteix classes de cant a l'Esmuc d'aquí Barcelona. Per tant la Rosalia, "es una chica que ha estudiado y todo". Tot un fenomen i una de les principals exportacions culturals de la nostra multifacètica tribu. Potser després del Jordi Savall vindrà ella, i quan ara anem pel món ens diran que venim d'aquell petit país on hi ha una cantant que es diu Rosalia. (el Barça i el Leo Messi sempre quedaran a un altre nivell).
Una abraçada i fins a la propera.
El Jaime Altozano va ser plagiat en cert moment pel Ramon Gener. És capaç de comparar les fugues de Bach amb la música del Doraemon i fa una bona pedagogia de qüestions bàsiques musicals. És molt intel·ligent.
I el Dani vaig tenir ocasió de conèixer-lo, i és una persona molt senzilla i que, junt amb la "monja tuitera", tira endavant un projecte d'evangelització a través de les TIC molt interessant.
Fan servir tots plegats un llenguatge molt diferent del nostre, però transmeten bons continguts. El problema és que els pot pujar l'ego desmesuradament. De moment, però, funcionen.
o viber +2349014523836