L'un, vaig tenir el privilegi de viure'l no fa gaire a Justícia i Pau. Un dissabte al matí ens vam trobar unes quantes persones per parlar del procés. Un indepe (Joan Gómez) i servidora, que no ho és gens, vam exposar raons, greuges i sentiments viscuts durant el procés davant del grup. Els nostres oients no van entrar en debat. No es tractava pas de donar la raó a ningú, sinó senzillament d'escoltar-nos tots plegats. I el segon pas va ser expressar els valors evangèlics descoberts en totes dues intervencions. Va estar bé. Em va agradar fer-ho i agraeixo moltíssim el respecte amb què em van escoltar, perquè soc conscient que algun dels presents segurament estava molt en desacord amb el que jo vaig dir. Reconèixer el dolor en l'altre és un bon exercici d'empatia.
I l'altre va ser l'acte de divendres passat. Òmnium Cultural de Mataró va decidir enguany concedir la seva distinció anual a Juan de Maya, activista social incombustible del barri de Cerdanyola de Mataró, i demanar a en Josep que en fes la presentació. Cap dels dos no és gens indepe. Em va agradar molt: una sala molt plena, gent molt diversa, acord en els punts fonamentals de lluita per a una vida més digna i bona música, també. Justament aquest acte també va obrir portes a una altra obertura.
L'endemà vam comentar la jugada en un sopar amb altres amics, una colla amb els quals mai no havíem parlat del procés per evitar discussions, perquè tenim visions molt i molt diferents. Ens estimem molt i ens trobem un parell de cops l'any. Fins ara, al mig, sempre hi ha hagut un forat negre en forma de tema espinós que a tots ens feia por tocar. No l'esmentàvem, però hi era, corrent el risc d'obrir un esvoranc immens. Ahir en vam poder parlar una mica, perquè l'acte d'Òmnium hi va donar peu. N'estic molt contenta.
Comentaris