Extraordinària presentació, aquesta tarda, del llibre de Carme Navarro #Ningú dormint al carrer, que hem editat al CPL, amb pròlegs de Salvador Busquets, l'actual director de Càritas Diocesana de Barcelona, i de Rodolf Puigdollers. La presentació s'ha fet al barri de La Torreta, a la Roca del Vallès, a la parròquia de Santa Maria del Jaire.
M'ha semblat extraordinària per motius molt diversos.
En primer lloc per la capacitat de convocatòria de la parròquia. Érem una bona colla d'assistents. No els he comptat, però potser arribàvem al centenar. Es veia una comunitat cohesionada i motivada. M'ha fet ben bé la sensació que la gent s'estimava l'autora i sobretot que era molt sensible al tema dels sensellar.
En segon lloc, per la bona preparació. Hi havia previstes tres breus intervencions: la de Rodolf Puigdollers, escolapi, magnífic escriptor i rector de la parròquia, després la meva, en representació del CPL, i finalment la de l'autora. Però és que a més a més hem tingut el regal d'una aportació de la Mercè Riera, factòtum del Xiprer de Granollers i s'han fet lectures breus de fragments del llibre, acompanyats per uns músics excel·lents a la guitarra i al violoncel. Uns músics, per cert, que la Carme va conèixer perquè tocaven al carrer i als quals va convidar a venir (#Ningú tocant al carrer?) Hem acabat amb un cant. Algú havia portat unes quantes prunes del seu hort i unes quantes galetes. Tot plegat ha estat molt senzill i molt ben preparat.
Els protagonistes de debò, absents, han estat la gent que no té casa. Que pateix una greu malaltia i ha de dormir al cotxe. Que fa anys que no se sent escoltada ni animada per ningú. Que va de pèrdua en pèrdua: feina, casa, família, autoestima... Que no troba els recursos que mereix.
N'hen parlat amb molt de respecte, hem pregat per ells, perquè se sentin acollits i se'n puguin sortir, i per nosaltres, que directament o indirectament farem bé de treballar perquè no es produeixin aquesta mena de situacions.
M'he animat.
Comentaris