Segurament no és el millor moment de la meva vida. Estic cansada i una mica massa atabalada. Ja tinc una edat, i un munt de michelins aconseguits amb gran perseverança. Fa anys que em dedico a treballar en qüestions eclesials i el famós procés m'ha fet patir, m'ha desmotivat i m'ha fet sentir molt aïllada de la vida política. Però, mira, quan l'Encarni em va convidar a anar a la llista m'ho vaig prendre com una bona oportunitat per tornar a connectar. Com si s'hagués reactivat alguna cosa del fons de mi mateixa. Per tant no m'ho vaig pensar gaire i vaig acceptar. Encara que si m'ho miro amb l'agenda a la mà, més aviat sembla un disbarat.
Vaig acceptar, no tant per sortir o no regidora, sinó per col·laborar en un projecte col·lectiu amb voluntat de servei públic, entomant-lo en tota la seva complexitat... A hores d'ara confesso que no crec gaire en els lideratges i encara menys en els lideratges mediàtics i individuals. Però sí que confio en el treball continuat i comunitari, fins al punt que és el que em resulta més fiable de tot plegat: per la seva creativitat, per la constància, per l'esforç de reflexió i de participació real. I en aquest sentit he trobat un equip excel·lent, honest, motivat i pencaire, encapçalat per una dona lluitadora i creativa com poques.
A hores d'ara ja m'he fet més conscient que la política reclama humilitat, capacitat de negociació (jo no en tinc gaire) i una certa cohesió -no sempre fàcil d'aconseguir- en el propi camp. Sé que les idees lluminoses solen ser compartides i venen de lluny. I que les tasques de govern no es fan com si tu tinguessis un poder absolut sobre el món, sinó amb la gent, els recursos i les circumstàncies del moment.
Em fa il·lusió, vaja, tot i ser conscient de les dificultats. Perquè pugueu opinar per vosaltres mateixos, us convido a la presentació de la candidatura, divendres vinent, a les 20 h. al local d'ICV de Viladecans. Estaré molt contenta si veniu.
Comentaris