 |
| El primer dels volums, a la platja de Viladecans |
Ahir no era un dia gaire apropiat
per presentar un llibre. Molta gent feia vaga. I molta altra gent probablement
no es va moure per la incertesa de si podria arribar a port.
Per això malauradament no hi
havia multituds a la presentació de la “Trilogia del viatge”, de Núria Ferret,
que es va fer a la sala “Abat Safont” de la parròquia de Sant Pau del Camp.
Tres llibres (Viatge al cor de la fe.
L’aterratge, El cor del viatge.
L’exploració i Un viatge sempre nou. La
missió), que són un de sol, que hem publicat al Centre de Pastoral
Litúrgica.
Un canemàs de textos bíblics, patrístics i litúrgics encaixats en una
novel·la
Tres llibres molt singulars, com
tot el que porta la firma de la Núria. Singulars pel seu plantejament:
pedagògic, imaginatiu, profund, original i autèntic. Prendre distància i mirar
la nostra societat des de la galàxia, com fa la Núria, amb els ulls d’algú que
no és humà, sens dubte ens permet distingir millor què som, què ens preocupa,
què aporta sentit a les nostres vides, als homes i dones que compartim vida a
la Terra. I de passada ens aporta un potent fil conductor de ficció que ens
manté expectants fins al final. Una petita novel·la de ciència ficció en el
canemàs de la qual hi ha inserides autèntiques perles de textos bíblics,
patrístics i litúrgics.
Singulars per la seva elecció de
la litúrgia com a motor entusiasta d’evangelització, una visió joiosament
allunyada de rubricismes, obligacions i rutines, que situa la litúrgia com a
espai privilegiat de trobar Déu en el present, en la celebració mateixa, i en
la vida. M’ha recordat un altre llibre que s’acaba de publicar al CPL i que,
des d’un àmbit molt diferent, coincideix plenament amb les inquietuds de la
Núria: El evangelio celebrado, d’Enzo
Bianchi i Goffredo Boselli, monjos de la comunitat de Bose.
Singulars per posar en relació i
en context textos de la tradició cristiana molt ben triats que, tot i formar
part del bagatge col·lectiu de l’Església, avui queden amagats. Ho subratllava
Josep M. Romaguera, president del CPL, en la seva intervenció, quan deia que “molts
dels que potser tenim familiaritat amb la Bíblia no la tenim amb els textos
d’aquells bisbes i teòlegs dels primers segles que han acabat essent la
continuació natural dels que havien escrit els apòstols. Doncs d’aquests
escrits en trobem unes quantes mostres en aquesta trilogia. Igualment de la
mateixa Litúrgia que “practiquem”. Llegir-los aquí ens pot ser una oportunitat
per a valorar-los i assaborir-los de manera que, quan els retrobarem en la
Pregària de l’Església, en podrem gaudir millor.”.
Aquesta és la finalitat de la
Núria: ajudar a entendre en profunditat allò que celebrem. En la seva
presentació va fer una anàlisi del llibre, però, en la seva línia pedagògica,
va preparar també una aportació que tots els assistents segur que vam
disfrutar: un parell de meditacions contemplatives a partir de textos dels
llibres, de música i d’imatges. La millor manera de parlar sobre la pregària...
és pregar.
Anunciar i acompanyar
Anna Almuni, delegada diocesana
per a la formació i acompanyament del laïcat de Barcelona, va subratllar d’una
banda la capacitat pedagògica de la Núria i la seva ben formada espiritualitat.
I va insistir en aquest viatge, que ella definia més aviat com una peregrinació,
un camí interior que requereix prendre unes certes actituds d’escolta i de
canvi. La trilogia de fet és la història d’un primer anunci i d’un
acompanyament que en lloc d’arribar a un punt i final, de fet ens deixa amb set
i amb la necessitat de sortir a compartir el que hem viscut durant el viatge.
Com el llibre de Michael Ende, La
història interminable (i com la pel·lícula de Woody Allen La rosa púrpura del Caire, hi afegeixo
jo), els llibres de la Núria ens abdueixen, ens fan protagonistes i ens empenyen
a continuar la història i el viatge.
Anna Almuni va subratllar que
veia molts brots d’una Església més madura, on els laics es formen, es preparen
i actuen com a veritables responsables de transmetre el tresor que ens ha estat
confiat. Des de la meva experiència al CPL, hi estic molt d’acord. La Núria mateixa
fa un plantejament de la litúrgia que respon a nous temps, que pot descol·locar
inicialment perquè s’escapa dels paràmetres establerts, però que és certament
llavor de futur.
Fra Valentí Serra de Manresa va
esperonar-nos a tenir cura d’aquesta encara petita llavor i ens va empènyer a fer-ne
difusió. Jo, obedientment, he fet aquest article.
Comentaris