El magnífic relat de Mateu, que
ens explica com uns mags d’Orient són capaços de posar-se en camí per trobar el
Messies i de reconèixer en un ésser petit i vulnerable la grandesa de Déu
vivent que ens estima a tots fins a les darreres conseqüències, il·lumina bé
aquesta Bona Notícia que ho és per a tothom, en un temps en què les fronteres,
les identitats, la distinció entre “nosaltres i ells” triomfen cada dia una
mica més.
Se m’acut que avui també som
testimonis d’una altra Epifania. L’Epifania que ens arriba a través dels
estrangers. Els considerem estrangers pel que diuen els seus papers, potser també pels seus costums -encara que el
Barça o el Madrid tot ho agermanen i no som pas tan diferents-, pel color de la
seva pell (encara!) o fins i tot perquè estimen Déu segons altres imatges. A més a més de ser estrangers, són pobres i
arriben a les nostres platges i a les nostres fronteres després d’un
llarguíssim camí, seguint un estel que també assenyala la Bona Notícia de
Jesús: l’estel de la Vida, de la Pau, de la Justícia, valors ben evangèlics,
que anhelen viure en algun territori o en alguna comunitat acollidora.
Però encara hi ha més. No deixen
d’assenyalar-nos sense treva la imatge d’on és el Messies: enmig d’ells,
sofrent, maltractat, menyspreat, esclavitzat, torturat, sense drets. Una imatge
potent, davant la qual els països rics reaccionem cada cop més com Herodes: amb
por que ens desplacin de les nostres petites o grans comoditats, matem els
innocents (o ens tapem els ulls, les oïdes i la boca mentre els altres els
maten). Fins ara ho fèiem d’una manera vergonyant, ara ja s’expressa l’odi a
l’estranger sense cap mena de vergonya ni pretext.
Alça els ulls, Europa, i mira al
teu entorn: tots aquests s’alegren per venir cap a tu; porten de lluny els teus
fills, duen als braços les teves filles!
(ls 60). [El Messies] salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts
que no tenen defensor. S’apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la
mort (salm responsorial).
Crec que ens hem de re-orientar
per descobrir on és el Messies, que certament no sé pas si volta gaire per les
fires nadalenques o entre els grans magatzems. Més aviat espera, amagat,
travessar en una pastera.
(Publicat a Catalunya Cristiana)
Comentaris
El dia de Cap d'Any em va arribar un text de Marcel Légaut on es confronta l'acció i la contemplació a la vida de cada dia i a la vida espiritual. Com que em sembla que és un tema que t'interessa te'n copio uns breus paràgrafs:
"La separación, oposición incluso, entre congregaciones contemplativas y activas es muy discutible. No cuestiono la utilidad, la necesidad de unas y de otras, pero sí la manera como hay que concebir la evolución religiosa de un ser totalmente entregado a Dios que
responde a una llamada personal adecuadamente.
La distinción entre contemplación y acción hay que hacerla en el curso de la propia vida, conforme a la evolución espiritual de cada cual, pero esa distinción no debe consistir en separar dos formas de vida, de suerte que cada uno se consagre, para siempre, desde el
comienzo, a una de ellas.
Con frecuencia, se entra demasiado joven en los monasterios contemplativos."
Fins aquí les línies extretes. Com diuen en castellà "si te sabe a poco" aquí tens l'enllaç al text complet com a present i com a bon desig per aquest nou any que tot just hem començat.
https://marcellegaut.org/paginas/cdiaspora/cd12/CD12-06_Espiritualidad.pdf
Bon any!