Retorn a la política

Per a mi ha estat un Nadal estrany. Viscut amb dificultats en el meu interior (ai, el món de les emocions: el cap volta per un lloc i el cor per un altre de molt diferent!) per connectar amb el "missatge nadalenc", que tampoc no sé si és ben bé el missatge de l'Evangeli. Per tant, ni sintonia amb les llumetes consumistes, ni sintonia amb el Nadal Disney, i consciència que visc en el dia a dia més allunyada del missatge cristià del que jo voldria. Intueixo la llum en la fosca, però no aconsegueixo arribar-hi. Potser és que els treballadors del CPL ja fa dies que hem començat la Quaresma, perquè ja estem preparant les publicacions que envolten la Setmana Santa. A les tripes del CPL sempre fem Pasqua abans de Rams.

Enmig d'aquest desconcert, he pres una decisió. El dimarts abans de Nadal vam tenir reunió de L'Agulla i vam acordar posicionar-nos davant de l'increment de les postures d'extrema dreta que van sorgint en el món. D'anàlisis se n'han fet moltes i molt bones (aquesta és la d'en Santi Ramentol, per exemple). Nosaltres anirem una mica més enllà i farem propostes senzilles que ens ajudin en la batalla diària de tots plegats. Jo vaig pensar que la implicació política des de la base podria ser una bona cosa.

I l''endemà de la reunió vaig rebre la proposta de formar part d'una llista de les municipals, amb ICV, sols o acompanyats, amb aquest nom o amb un altre, i, és clar, amb l'aprovació pertinent de les autoritats i assemblees que calgui quan calgui. I, mira, tot de cop vaig veure-ho clar; m'hi apunto. Cap i cor ho han proclamat a l'uníson.

De fet, durant aquests anys he anat rebent bones propostes del partit per fer-hi diversos serveis. Sempre he dit que no, per diversos motius: perquè el procés, amb el qual no combrego en absolut, m'ha fet sentir molt al marge de molta gent; perquè la crítica irrupció de les noves polítiques m'ha descol·locat i ja no sé ben bé on soc; perquè el projecte del CPL (i altres projectes eclesials) m'il·lusiona i se'm menja moltes energies i moltes hores; per mandra, que també hi és.

Potser més despistada que mai, amb menys temps que mai. Gran, cansada, anquilosada (de quilo, no sé quina és l'antologia d'aquesta paraula), però ja que m'hi volen hi seré. Per entendre millor quines necessitats té la gent, perquè l'arribada de Vox ens agafi una mica més organitzats, per treballar a favor dels més pobres i menyspreats. Amb la forçada humilitat que et dona no haver triomfat mai en res, però viure contenta de ser-hi, segura que els fruits sovint no són evidents ni exitosos, però des d'un punt de vista cristià ens alimenten a tots.

Desitgeu-me encert i no gaire mala llet, que em conec!