“Que el bé
continuï difonent-se!”. Amb aquestes paraules, Manel Gasch, monjo de
Montserrat, tancava la seva intervenció en la presentació de la nova associació
d’Amics de la Casa del Miracle el passat diumenge 27 de maig a la Casa Gran del
municipi de Riner, a tocar del santuari. Una cinquantena d’estadants habituals
de la Casa d’Espiritualitat del Miracle ompliren la sala i escoltaren els
parlaments de Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat i president de la nova
entitat, Assumpció Ros, secretària de l’associació, Xavier Poch, superior de la
comunitat del Miracle, Immaculada Pujol, regidora i tinent d’alcalde de
l’ajuntament de Riner i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte havia començat
amb un muntatge d’imatges de la natura i de les activitats que s’han anat fent
al Miracle durant aquests onze anys passats, i es va cloure amb la intervenció
de Laura de Castellet, especialista en música medieval (especialment en
Hildegarda de Bingen) i veïna de Sant Just d’Ardèvol, que, a cappella, i acompanyant-se amb una viola i un llaüt, interpretà
diverses peces profanes i religioses del repertori medieval
Natura, silenci, interioritat, art
Aquests són els
eixos, remarcà Ramon Ribera-Mariné, que han orientat les activitats de la Casa
d’espiritualitat durant els darrers onze anys. Una casa nascuda com a Alberg de
Sant Salvador, el 1935, que després d’una etapa com a hotel, es convertí, els
anys 80 en una casa d’espiritualitat.
Respirar al ritme
de les estacions de l’any, introduir-se en el silenci contemplatiu, posar l’art
de foma senzilla a l’abast de tothom han anat creant un espai que aplega un bon
nombre de persones que viuen la Casa d’Espiritualitat del Miracle com a pròpia.
Les activitats, arrelades en la quotidianitat (les flors, la fotografia, la
literatura, la música, la cuina…) , s’han multiplicat i algunes fins i tot
s’han “emancipat”, com el cicle “Natura & Espiritualitat” que ha fet seu la
Universitat de Girona. Per donar-hi continuïtat amb esperit i sensibilitat de
monjo, els Amics de la Casa del Miracle treballen perque el Miracle pugui
continuar sent un referent espiritual per a moltes persones.
Assumpció Ros
posà l’accent en l’acollida benedictina dels monjos: tothom és benvingut
incondicionalment a la Casa i molts dels estadants s’han deixat conduir pel
silenci, han après a percebre i estimar la natura, han pogut experimentar la
gratuïtat i l’alegria, fins al punt que la Casa és viscuda com a recer, com a
un regal que cal estendre a d’altres persones.
Una Casa arrelada a la terra
Xavier Poch i
Immaculada Pujol posaren l’accent en la simbiosi entre la vida de la Casa i la
de la comarca, tant marcada pels incendis de fa vint anys i tant plena de vida,
amb un patrimoni històric emmarcat sobretot en el Barroc que és un dels eixos
identitaris i de promoció del Solsonès.
Experiència de fer, experiència de “fer fer”
Manel Gasch parlà
de l’experiència espiritual, individual i col·lectiva, que porta a Déu, més
enllà de les expressions tradicionals, litúrgiques i religioses. Aquesta
experiència, viscuda a la Casa, és el que es vol transmetre perquè altres
persones puguin avançar en aquest camí encetat. Passar del nostre “fer” a que
els altres també puguin “fer” per transmetre als altres allò que hem pogut
contemplar.
Comentaris