La Facultat de Teologia parla del treball decent

I ho fa a la seva manera. Són unes jornades dimecres 29 i dijous 30 al vespre. Em sap greu perquè ni un dia ni l'altre no hi podré anar, i el tema m'interessa.
De tota manera, quan he llegit el programa, més aviat m'ha caigut l'ànima als peus. Per començar, ni una sola dona entre totes les intervencions anunciades.
El gruix dels qui intervenen té a veure amb la pròpia facultat, amb l'excepció d'un representant de l'OIT, d'una persona que parlarà d'aspectes psicològics en el treball, i d'algú de la facultat Abat Oliva. De treballadors, empresaris, sindicat. O senzillament de cristians compromesos en el món del treball, cap ni un.
El món de la Facultat de Teologia cada dia em sembla més indignament tancat. Fa ben bé la sensació que toquen el tema perquè a l'autoritat competent (àlias Francesc) li agrada, però que ho fan per pur tràmit. A banda de parlar de la doctrina social de l'Església, que està bé (de vegades) però que tampoc no és un dogma de fe, per què no surten dels llibres i visiten el món? Per què no parlen de les dificultats que hi ha als centres de treball? Per què no tenen en compte, per exemple, el treball que l'HOAC fa des de fa molts anys en relació als accidents de treball? Per què no escolten les Kellys, els joves amb treballs temporals, les dones cuidadores de gent gran, els aturats de llarga durada? Consideren que són pura anècdota? que no poden aportar res? Per què no llegeixen, per exemple, l'excel·lent blog de l'Eduardo Rojo, catedràtic de dret laboral i infatigable pencaire en la línia del seu amic Joan N. García-Nieto? O per què no conviden Justícia i Pau, que també ha aportat molt sobre la qüestió del treball? O per què no parlen de l'economia submergida i del seu impacte, de les conseqüències de la llei d'estrangeria?
Contrastar el pensament i la teologia amb el món real estaria molt bé. És un servei que fa falta i que ajuda a pensar. Donar voltes al mateix un cop rere l'altre és mirar-se el melic. O m'ho sembla a mi.

Comentaris