Saber perdre

De fet, mai no n'he sabut. Quan era petita m'enfadava cada cop que perdia al parxís... i no he aconseguit millorar, malgrat els meus esforços. De vegades és l'enveja, de vegades la ira... de vegades ni jo mateixa ho sé. L'excessiva susceptibilitat i l'amor propi fan un còctel que costa molt dominar. Vull dir que no m'és fàcil posar-hi bon humor, relativitzar i canalitzar les coses. El cap és més aviat pacificador, però el cor em demana guerra.

Reconec també que la majoria de situacions més o menys conflictives que he viscut s'han pogut reconduir, no tant, o no només, pels propis esforços sinó també i sobretot pels dels agreujats que s'han prestat gairebé sempre a la reconciliació.

Aquests dies he anat posant coses pacificadores al blog, a veure si aconseguia aplicar-me-les jo mateixa. Reconec el meu total fracàs. Suposo que a la llarga sí, però a la curta no gens. De fet, ja em perdonareu, però a més de la necessitat ineludible de buscar la pau, sento la necessitat igualment ineludible d'expressar la meva ira. Confio que sense fer gaire mal. Sempre em recordo d'una amiga que es va suïcidar, ja fa molts anys, perquè el seu marit havia marxat amb una altra dona. Després del funeral, algú va dir que tots, amics, coneguts i professionals, ens havíem mostrat tan absolutament comprensius amb l'adúlter, que no havíem deixat espai perquè ella expressés la seva ira. Només estàvem atents al dolor i per tant només li permetíem plorar. Això, junt al meu peculiar i desendreçat funcionament, sempre m'ha fet pensar. 

Fins ara em sentia fora de joc. Ara no puc entendre que tanta gent que jo considero ben bona i demòcrata se saltin les regles del joc i estripin el patrimoni comú, amb una lleugeresa considerable. O amb una mirada d'odi respecte als qui no pensem com ells, que es confon amb la meva, gens amable. 

En fi. Escriure-ho m'ha anat bé. Em sembla que hauré d'escriure molt aquests dies, encara que no tot es podrà publicar i vull conservar mínimament les amistats. M'hauré d'entrenar-me, en qualsevol cas, perquè això va per llarg.