Us deixo amb aquest text que vaig escriure pensant en l'Advent, que no començarà fin al 3 de desembre, però com que tots plegats estem baixos de moral, us el col·loco ara. Per esperar contra tota esperança i per recordar que la "salvació" sempre arriba de qui no té el poder ni és arrogant.
Els pobres salvaran el món és el títol d’un llibre d’Oriol Xirinachs que acaba de publicar el CPL. Un títol que d’entrada resulta sorprenent, perquè dels pobres mai no n’esperem res i menys que ens salvin el món. Més aviat som nosaltres que ens sentim en situació de donar i, tot i haver meditat sobre les temptacions de Jesús mil vegades, continuem pensant que tot es resol a partir del poder.
L’Advent, però, ens situa en la perspectiva que remarca Xirinachs: l’insignificant sense fama, sense poder, sense diners, justament per això és capaç de retornar-nos a l’essencial: l’amor de Déu, que es gesta en la gratuïtat més absoluta. Etty Hillesum, reclosa en un camp de concentració pel fet de ser jueva, escrivia que «la grandesa de l’ésser humà és en el que li queda precisament quan tot el que li donava algun tipus de brillantor exterior s’apaga».
L’Advent és espera i deseiximent. Certament, dues actituds contraculturals: esperar i desposseir-se. En primer lloc, perquè en el paradís de la immediatesa, de l’individualisme i de l’autosuficiència, esperar passa per reconèixer la nostra fragilitat, i evidencia que esperem amb altres l’arribada de l’Altre. I en segon lloc, perquè aquest Jesús que «s’abaixà i es feu obedient» (Fl 2,8) ens és guia per abaixar-nos nosaltres despullant-nos de tot el soroll i de tots els accessoris que cobreixen la nostra vida i ens impedeixen accedir al que és essencial. Estar atents als més pobres sens dubte ens ajuda en aquest camí.
(Publicat a Missa Dominical)
Comentaris