En general, em sembla molt encertat el to dels manifestos que l'Església, en els seus diversos grups, va deixant anar aquests dies. S'invita a la pregària i no es pren partit per res més que no sigui la defensa del dret d'autodeterminació, de les institucions i la pau, esdevenint acollidors, per tant, de la meitat de catalans que estan per la independència i de la meitat que no hi estem. Agraeixo que bisbes i abats aguantin la pressió, perquè bona part de l'Església catalana, i d'ells mateixos, és indepe i deuen tenir ganes de dir la seva, però mantenen el respecte, mentre els acusen de tebis i indecisos.Crec que fan bé: a nivell personal votaran o no, o s'afegiran a les manis o no, com qualsevol altre ciutadà amb drets i deures, però quan tenen un paper institucional són conscients que prendre partit divideix una comunitat de creients que és plural.
Això sí, tothom ho fa dins d'un ordre: bisbes amb bisbes, abats amb abats, abadesses amb abadesses... i capellans amb capellans. Els laics ja ens busquem la vida. És un clar signe de l'estratificació eclesial, per més que ens omplim la boca de poble de Déu. Intentem canviar el concepte i l'organització de l'Església, però en moments de tensió acaba sortint el de tota la vida.
L'excepció en el to general és el sindicat de ministres ordenats a favor del referèndum. Ho dic així perquè m'ha fet gràcia que molts dels capellans que en el seu dia a dia manifesten que són un membre més de l'Església i que voldrien que l'organització fos menys jeràrquica, en moments de crisi treuen la seva autoritat de l'armari, i actuen amb un notable esperit de cos. Això sí, dins del manifest, ben separats capellans (primer) i diaques (després). Farien pedagogia si recordessin que els diaques hi van ser abans que els capellans. No deixa de ser curiós que tot i dient que segueixen l'esperit dels seus bisbes, fan tot el contrari, és a dir, prendre partit. Em sap greu perquè conec i estimo molts dels firmants, però el seu document el trobo excloent i clerical. Aquí si que em sembla que podrien manifestar-se com a cristians, o com a veïns, o com a ciutadans a favor de la independència, junt amb altres dones i homes, perquè en matèria política no tenen més autoritat que qualsevol altre ciutadà. Altrament, crec que afavoreixen una fractura també eclesial. La social a hores d'ara ja la tenim.
Val a dir que espero que es manifestin ben aviat a favor de la igualtat de les dones dins l'Església, perquè el proper manifest d'aquest sindicat almenys sigui compartit per tots dos gèneres.
Comentaris
Que saben més que els altres ?
Manel