El nom de Déu... en va?

M'ha arribat la convocatòria d'una vetlla de pregària organitzada per Cristians per la independència. A mi ja em sembla bé que s'agrupin, tot i que reconec que em feia més peça allò de Cristians pel Socialisme. 

Em sembla més aviat xocant, però, que organitzin una vetlla de pregària pel referèndum. Bé, em corregeixo. Jo m'apuntaria a una vetlla de pregària unitària pel respecte mutu, per una democràcia de millor qualitat, perquè no hi hagi violència, perquè la convivència no es vegi afectada per aquesta maror que ens va envaint...

Però sembla que aquesta pregària és clarament perquè Déu tingui ben present l'opció del sí.

Deu ser perquè només és cristiana aquesta opció i els no independentistes, a més a més de totes les coses que ens arriben a penjar sobre el nostre escàs sentit democràtic, el nostre lamentable paper durant la transició, i la nostra adhesió a l'estat de dret, tampoc no podem ser cristians. 

Em fa pensar en els culés que esperen que la Mare de Déu de Montserrat els salvi la lliga, mentre que els "merengues" s'adrecen a la de l'Almudena. No sé com porten això del xoc de trens a la vida celestial.

A mi em sap greu. Crec que és molt legítim voler la independència de Catalunya. Com també ho és no voler-la. Crec que es pot opinar que aquest referèndum s'ha de fer com sigui o que cal respectar les formes parlamentàries (que és el que penso jo). Però em sembla que tal com ho plantegen és clarament prendre el nom de Déu en va.