La primera festa celebrada entre
els cristians i la més solemne. La que dóna sentit a la nostra fe. La que
esberla la mort i omple de llum la tenebra del nostre món. La més extensa, amb
els seus 50 dies, de l’Any Litúrgic. La que té uns signes més clars i potents: la
llum que il·lumina la fosca, l’aigua que ens purifica i ens fa passar de mort a
vida, el color blanc, el ciri pasqual, el retorn d’un al·leluia que la Quaresma
havia emmudit; la que aplega molt explícitament i de forma comunitària els
sagraments que inicien a la vida cristiana: el baptisme, la confirmació,
l’Eucaristia.
I, tanmateix, té una estranya
tendència a passar desapercebuda. Entre les festes populars han quallat més el
Nadal d’una banda i tot el patiment de Quaresma i Setmana Santa de l’altra. De
manera que de vegades és sorprenent com en alguns llocs, Crist mor
reiteradament amb gran expectació als carrers i a les places, mentre que
ressuscita discretament amb un escarransit foc pasqual a les esglésies entre un
públic molt més reduït. Deu ser que el sofriment el tenim sempre present i que
no ens costa gens identificar-nos-hi, i que malgrat la superficialitat del
nostre món, la consciència que ens hem de convertir hi és. Sembla més difícil en
canvi reconèixer el Ressuscitat entre nosaltres o refiar-nos d’un Esperit que
ens acompanya, ens ajuda a llegir la vida i ens encoratja a seguir Jesús amb
força. Sense fe no es pot viure la Pasqua. Potser també hi influeix la vida
urbanita, desconnectada dels cicles naturals on l’evidència que, si Déu vol,
després de la mort del gra de blat arriba la collita, forma part de la vida
mateixa.
De fet, la Pasqua té els seus
inicis remots en una festa de pastors nòmades que oferien un anyell com a
sacrifici; amb la sedentarització es va convertir en una festa agrícola. I amb
l’alliberament del poble d’Israel esclavitzat a Egipte i el seu èxode adquirí
una nova significació que la convertí en la festa central del poble jueu. Arribà
al seu punt culminant amb la mort i resurrecció de Jesucrist, nucli de la fe
dels cristians.
La Pasqua s’inicia amb la Vetlla
que celebra la Resurrecció del Senyor i finalitza amb la festa de la
Pentecosta, que celebra la vida en l’Esperit, passant per l’Ascensió, una
manera d’expressar com Déu assumeix i enlaira junt amb Jesús tota la nostra
petita i quotidiana vida, dotant-la de valor i convertint-la en un espai
estimat i compartit. En aquest context té la seva lògica viure la Pasqua com el
pas de l’Antic al Nou Testament, cosa que es manifesta en la tria de les
lectures de la missa, que a partir de la Vetlla Pasqual són, a banda dels
salms, totes del Nou Testament, especialment del llibre dels Fets dels Apòstols.
Les lectures ens van mostrant: 1)
el reconeixement per part dels deixebles
del Jesús ressuscitat, no sempre evident; 2) com la consciència que Jesús ha
traspassat i vençut la mort per amor i que nosaltres estem convidats a
seguir-lo en aquest pas, crea una nova forma de viure, un tastet del Regne de
Déu; i 3) com l’Eucaristia, la vida en l’Esperit, la presència de Jesús en la
comunitat cristiana són aliment per al camí de la vida cap a la plenitud. Bona
Pasqua!
(publicat a Catalunya Cristiana)
