Un Magnificat per l'ACO

Et donem gràcies, Senyor, pel nostre moviment,
  • Et donem gràcies perquè ens ha acollit sempre, en els bons i en els mals moments. Tal com som. Respectant els nostres ritmes, les nostres circumstàncies, les nostres dèries, els nostres bloquejos, les nostres prioritats.
  • Et donem gràcies perquè ha comptat i continua comptant amb nosaltres per ser Església. No perquè siguem perfectes, sinó perquè, com Déu, l’ACO confia en la nostra capacitat d’estimar enmig del barri, de la feina, de les associacions, de la família, de l’Església.
  • Et donem gràcies perquè malgrat la nostra petitesa individual l’ACO obre les portes a l’Esperit i fa sortir el repte, l’estímul, la preocupació, el neguit pels qui no tenen poder, presència, feina, formació; els que són menystinguts, els que pateixen.
  • Et donem gràcies perquè l’ACO no és el millor moviment del món: és Església també envellida, també amb dificultats per trobar persones que hi vulguin dedicar temps i esforç, també amb tendència a instal·lar-nos en el confort, o a no escoltar la teva veu, o de vegades a creure’ns els millors, o a encarcarar-nos en la rutina de l’estructura. Malgrat tot, l’ACO ens fa pensar i ens mou a transformar-nos per transformar.
  • Et donem gràcies perquè ens ajuda a pregar i ens connecta amb l’Església universal: la de tot el món i la dels qui ens han precedit.
  • Et donem gràcies perquè ser ACO no és mèrit nostre. És encàrrec de l’Esperit i renovació continuada del nostre ser Església i del nostre ser sal de la terra.
  • Et donem gràcies perquè tossudament l’ACO ens va recordant que nosaltres no som els últims ni el centre del món, ni els únics dins i fora de l’Església que treballen per a la fraternitat i la dignitat de totes les persones.
  • Et donem gràcies perquè l’ACO ens permet compartir alegries i neguits, fracassos i dificultats; perquè ens ajuda a pensar i a discernir.








Però sobretot, Senyor, et donem gràcies perquè l’ACO ens ajuda a reconèixer-te en tanta gent que ens envolta i ens fa sentir, encara, més set de tu.
(pregària del grup, ahir a la nit)

Comentaris

Unknown ha dit…
Compartiré aquesta pregària amb el meu grup. Em fa curiositat veure quines coses poden sortir, perquè aquest Magnificat per l'ACO ve a ser un recull de punts sobre els motius que ens fa continuar a l'ACO.
A mi, particularment, m'atrau l'estil senzill de la gent de l'ACO, i ho valoro molt dintre d'un món tan competitiu, en el que la inseguretat personal ens empeny a estar demonstrant constantment a l'altre el que sabem. I a qui no ens ve de gust fer-ho, quedem com a incompetents.
També m'atrau la preocupació de l'ACO d'estar engantxats a la realitat, d'estar a prop de la gent qui pateix. Darrerament, som nosaltres qui patim en primera persona els efectes d'questa crisis, som pobres.
Moltes gràcies, Mercè, a reveure