Escalfament nacional

Ja se m'acaben els dies de tranquil·litat. Torna la bafarada nacionalista/sobiranista/independentista, que porta uns quants anys contribuint a l'escalfament estival. Jo em pregunto si no seria més útil i assenyat dedicar els esforços a consensuar seriosament en quins termes s'hauria de fer la consulta perquè tothom la considerés legítima. El 9 N va ser un nyap i un fracàs com a consulta (no pas com a performance independentista) no tant perquè fos inconstitucional, sinó perquè, em sembla a mi, el plantejament va ser infumable, començant per la pregunta, però continuant també perquè faltaven moltes coses importants per concretar: quina mena de país, quines relacions amb Espanya i amb Europa, quins riscos... Crec que una consulta d'aquesta mena no s'ha de fer sobre la ideologia, sinó sobre la concreció. El 9 N no ha restat rebutjat només pel tribunal constitucional: a molts catalans ens semblava poc seriós. Em crida l'atenció que molts sobiranistes hagin posat el crit al cel per la consulta d'Unió (per l'enrevessada pregunta en si mateixa i pel fet que s'acceptés un marge tan escàs de victòria), quan la consulta del 9N anava per camins molt semblants, amb l'afegitó que les institucions catalanes (de tots els catalans) van actuar com a institucions només dels independentistes.

Molta gent no som independentistes, però sí que voldríem una consulta ben feta. No seria més intel·ligent no córrer tant i sumar més persones a la voluntat d'una consulta amb garanties? Em sembla que si això no es tracta més a fons i no s'hi sumen acords el procés independentista serà -ja ho és- com el dia de la marmota. Surti el que surti, el resultat no serà acceptat per l'altra banda, que exigirà recomençar. Això sí, avorrit de moment no és.