 |
| L'església que serà enderrocada. La fotografia no és d'una assemblea, sinó de la pregària que Pastoral Obrera hi va muntar el 1er. de Maig |
L'altre dia vaig estar sopant amb uns amics del Poblenou, que m'explicaven tot l'embolic de l'enderrocament de l'antiga parròquia de Sant Bernat Calbó, afectada per l'aluminosi pròpia de tantes construccions dels anys 50 i 60. Bé, de fet el problema no és que l'enderroquin, sinó que en el seu emplaçament, propietat del bisbat de Barcelona, hi construiran un convent (o un monestir, que no ho sé mai) per posar-hi una comunitat de monges que ara viuen prop de la de Sant Jaume, la comunitat de l'Anyell.
La cosa és complexa: el projecte, que no presenta cap problema legal i ja ha estat aprovat, és rebutjat per molta gent del barri. S'ha constituït una plataforma que li és contrària. Motiu? Reclamen que el solar passi a eixamplar l'actual plaça que hi ha davant l'església o bé que s'hi construeixi un equipament. Altres motius no confessats, i que s'han anat manifestant d'altres maneres: el creixent anticlericalisme o una visió molt negativa de tot el que soni a religiós (m'explicaven d'una mare, a l'ssemblea, amenaçant una monja de cridar la policia si gosava aproximar-se a la seva criatura); la por que si la comunitat de monges es dedica gaire als pobres, hi hagi un efecte crida (sembla que els pobres fan més nosa que els turistes). No ho sé. D'altra banda, sembla que l'equipament que reclamen té una molt difícil concreció. Les formes en aquesta plataforma han estat verbalment força agressives i amb alguns intents manipuladors, com fer que els nens de l'escola que hi ha a la plaça reivindiquessin equipaments, entre ells un poliesportiu. Vist l'espai disponible, potser hi cabrien els vestuaris.
L'associació de veïns intenta fer pedagogia sobre allò que és legal i allò que no ho és, sobre el que encaixaria bé en el teixit urbà i el que no (fer una plaça més gran, clarament, no). A banda que justament aquella zona és a tocar de la zona de platges.
El tercer sector que se sent molt incòmode és l'eclesial del barri. Sembla que amb el tacte que és habitual en el bisbat de Barcelona, no hi ha hagut cap consulta prèvia, ni tan sols cap informació que mereixi aquest nom de cara al rector i a la comunitat cristiana, que es troben una comunitat de monges, sí o sí. Unes monges que, vist el seu web, tampoc no queda gaire clar a què es dediquen a més a més de resar, és clar. Obra social no en fan. Sembla que acompanyaran espiritualment els pobres que es deixin, o potser els turistes, que a Poblenou ara ja són legió, si tenim en compte el nombre proporcionat d'hotels que s'hi han construït en pocs anys. En qualsevol cas, tot i ser mendicants, sembla que compten amb prou diners com per fer un monestir i una petita església de nou en nou (quan sigui gran vull ser mendicant d'aquesta mena). Jo més aviat pensava que un dels problemes de l'Església a casa nostra és que els bisbats i les congregacions religioses estan plenes de locals enormes desocupats i difícils de mantenir. Però pretendre que es posin d'acord per fer-ne un bon ús deu ser molt difícil. Val a dir, però, que les monges han anat a trobar els col·lectius que els eren hostils, per parlar, cosa que està força bé.
En fi. Els meus amics, com a ciutadans no tenien cap objecció fora d'un projecte arquitectònic que trobaven més aviat lleig. Com a cristians, el tema no els agradava gens. Matisacions difícils, en qualsevol cas. L'Ajuntament tindrà feina.
Comentaris