Una companya que fa molts anys que treballa (no vull dir que hi treballa professionalment, vull dir que hi dedica totes les hores que pot esgarrapar de la seva vida personal) en el camp polític i que ha vist com el seu partit reculava moltíssim en els resultats electorals em deia: "No és just... però és democràtic". Coincideixo en l'apreciació, tot i que, com que sóc menys prudent que ella, penso que també hi ha democràcies de baix nivell. I aquesta vegada no ho dic tant per l'actitud dels partits -que potser també, i això ja es diu molt- sinó sobretot per l'actitud ciutadana, que m'agradaria una mica menys superficial.
Com que em repeteixo molt, ja dec haver dit de moltes maneres que em crida l'atenció que en unes municipals, on les coses es decideixen a distància relativament curta, o si més no, a una proximitat molt més gran que en altres eleccions, continuï pesant més la marca que les persones, o que la feina feta o que la solidesa del programa proposat.
Flipo que Ciutadans, per exemple, hagi obtingut quatre regidors, amb una llista de persones poc conegudes a la ciutat per la feina que hagin pogut fer, i a més a més dient que no havien cridat a la participació per fer un programa electoral, perquè ells ja sabien què havien de fer.
Em resulta curiós que dues formacions sorgides de Podemos hagin obtingut dos regidors una i un l'altra, després de l'espectacle fet fa quatre dies al Centre Cívic, en què els mossos d'esquadra els van haver de separar perquè van arribar a les mans. N'hi ha prou a veure el video d'una reunió anterior a aquesta, per adonar-se del grau de maduresa programàtica i participativa assolit. Després d'aquestes reunions els dos cercles de Podemos van anar per separat. El més agressiu va presentar candidatura. L'altre ha muntat una candidatura contra el parer de bona part dels seu cercle, cosa que ha causat la deserció d'uns quants seguidors. Tot plegat fa més por que goig.
En canvi, ICV que ha fet força els deures (crec que la seva actuació a l'ajuntament en matèria de Serveis Socials, Cultura i Medi Ambient ha estat més que bona) ha perdut un regidor. Segurament hi ha altres causes, i el poder desgasta i tampoc ICV-EUiA brilla per la seva capacitat de fer participar, de connectar amb segons qui o senzillament de renovar-se. Amb tots els seus defectes, que en tenen molts i variats (en tenim, m'hi incloc) em semblen molt més de fiar que Podemos.
ERC ha aconseguit tres regidors. A mi no m'agrada gens Esquerra, però han fet una molt bona feina de campanya i molta gent de la llista fa molts i molts anys que treballa de forma desinteressada en camps diversos per al poble. O sigui que felicitats!
I no entenc gaire què ha passat amb CiU que han quedat fora. Bé, sí que ho entenc. La veritat és que la gent del Baix Llobregat ens sentim especialment maltractats per Convergència (Eurovegas passa factura, a banda de la corrupció i dels, segons el meu parer, excessos nacionalistes, naturals en ERC, però que em continuen sonant a oportunistes en CiU). Però el cert és que els militants de CiU de Viladecans també són gent compromesa i pencaire, que no mereix haver quedat tant al marge.
És que visc tot plegat amb esquizofrènia. No suporto la propaganda electoral. Les "marques" em desvetllen odi (crec que no es pot dir d'altra manera) als dirigents i als partits en abstracte. Ja he descobert que només se'm passa fent l'exercici de pensar en les persones que conec que militen en aquest o aquell partit. Aleshores sóc més capaç de contenir-me, i de canviar el xip i aprenc a valorar-les d'una altra manera.
En fi, demano maduresa i qui necessitaria una bona oferta de 2x1, psicòleg i psiquiatre, sóc jo mateixa.
Comentaris