De fet l'acte era contra el feixisme i la islamofòbia. Convocava la Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Viladecans, que malda per organitzar-se, amb no gaire èxit. Hi estaven convidats Iolanda Maurici i Bertran Cazorla. Érem poquets, però em va agradar, tot i que es va parlar més de feixisme que no pas d'islamofòbia, que era el que m'interessava més.
Bertran Cazorla és un periodista del Prat, que ens va parlar força de les noves formes del feixisme, noves formes d'aparença més subtil que els neonazis, però amb més capacitat de connexió amb la nostra cultura i que s'acaben manifestant en partits polítics no només organitzats sinó subvencionats amb diner públic: el trasllat del racisme biològic al racisme cultural, la ignorància i la confusió en relació a l'islam, i el "primer els de casa" que ja coneixem, poden obrir el pas a mesures cada cop més excloents. Hi ha qui ho fa a l'engròs, com Plataforma per Catalunya o l'Esperanza Aguirre, que arremet sense vergonya contra immigrants o contra els pobres i que sovint tenen la barra d'invocar principis democràtics com la llibertat d'expressió per anar instaurant un sistema on aquesta llibertat no existeixi.
Combatre això no és fàcil, sobretot perquè hi ha qui cultiva un racisme més políticament correcte i es limita a escampar sense qüestionar-se res més les mentides que corren sobre els estrangers (recordo un lamentable text de caramelles), o qui tem que la nostra cultura es contamini amb costums aliens, però només és sensible a un tipus d'estrangers i no a uns altres, i no s'adona que la protecció de la llengua i la cultura no és incompatible amb l'acollida de la gent. Dit d'una altra manera, sense l'acollida de les persones reals la cultura com a patrimoni immaterial de valors mor perquè es buida de sentit i de coherència. Parlem molt de solidaritat, però ens costa molt deixar-nos tocar per la necessitat dels veïns. Així som lluny de donar resposta eficaç a les morts dels refugiats i immigrants de la Mediterrània, per escarafalls que fem a cada naufragi.
Combatre això no és fàcil, sobretot perquè hi ha qui cultiva un racisme més políticament correcte i es limita a escampar sense qüestionar-se res més les mentides que corren sobre els estrangers (recordo un lamentable text de caramelles), o qui tem que la nostra cultura es contamini amb costums aliens, però només és sensible a un tipus d'estrangers i no a uns altres, i no s'adona que la protecció de la llengua i la cultura no és incompatible amb l'acollida de la gent. Dit d'una altra manera, sense l'acollida de les persones reals la cultura com a patrimoni immaterial de valors mor perquè es buida de sentit i de coherència. Parlem molt de solidaritat, però ens costa molt deixar-nos tocar per la necessitat dels veïns. Així som lluny de donar resposta eficaç a les morts dels refugiats i immigrants de la Mediterrània, per escarafalls que fem a cada naufragi.
Tots dos ponents van explicar accions imaginatives i voluntarioses contra el racisme, que demanen un teixit associatiu fort i un discurs decidit. També es va parlar d'accions legals. I aquí va sortir la parròquia de la Immaculada Concepció de l'Hospitalet, que ha estat denunciada per diversos partits, per les seves actuacions clarament enyorades del franquisme, amb ostentació de signes feixistes. Per desgràcia he pogut comprovar personalment els lligams i les connexions d'aquesta parròquia amb Fuerza Nueva, la Falange i alguns grups d'extrema dreta argentins.
Comentaris