El Miracle de Bach

Feia molt de temps que ho esperava: el cap de setmana passat vaig estar al santuari del Miracle, en una audició comentada, que va durar tres dies, de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb un especialista de luxe: Jordi-Agustí Piqué, músic, teòleg, monjo i degà del Pontifici Institut Sant Anselm de Roma. Amb tots els respectes, una patum.

Bé, però la cosa tenia més atractius. Per dir-ho en termes musicals, el Miracle sempre fa ressonar harmònics de l'inconscient -o de l'ànima- que no sabies ni que existien, i ja tenia clar que hi trobaria bons amics i una natura exuberant. De fet, érem una cinquantena i hi cabíem justet justet.

Val a dir que amb la música barroca la gent de la meva edat hem fet l'itinerari de les interpretacions "romàntiques" (lentes, solemnes, amb instruments moderns, gran quantitat d'intèrprets, i estils vibrants) a les que intenten reproduir com sonava la passió a l'època de Bach. El tema és que en una sala de concerts es reprodueix amb fidelitat tot, tot, menys el que en aquest cas n'és l'ànima: la fe cristiana de Bach. De fet, en Jordi A. Piqué ens deia que pròpiament potser hauríem de dedicar un dia sencer a l'audició... asseguts en bancs de fusta, fent dejuni i amb uns quants sermons intercalats. Per la vostra tranquil·litat sapigueu que vam menjar molt bé, que vam estar còmodament asseguts i que els sermons ens els vam estalviar (bé, vam tenir un sermó amb què no comptàvem, però aquest és un altre tema :)).

És impossible resumir-vos aquí tot el que vam treballar. Vam començar amb aquell text tan bonic de les lamentacions: "O vos omnes qui transitis per viam attendite et videte si est dolor similis sicut dolor meus", el qual musicalment ha donat molt de si i ha estat tractat per grans compositors. Es tractava de posar atenció i de contemplar el dolor de Jesús, en el fons el dolor del món i el nostre propi. He de dir que en acabar el text d'aquesta obra de Bach, que consisteix en el relat evangèlic de Mateu amb intercal·lacions de poemes de Pikander d'estil pietista (que sempre em semblaven una mica excessius) i corals participatius, per mi va prendre tot un altre sentit molt més profund i emotiu. De fet, Piqué comentava que hi ha tres menes de personatges, a la passió: els individuals (Judes, Pere, Pilat, la seva dona, Caifàs, el soldat...), els col·lectius (els ancians, els deixebles, la turba...) i nosaltres mateixos, a qui Bach ens fa participar a través dels corals, però també a qui en definitiva la Passió s'adreça i interpel.la.

Aquest "passar" de Jesús davant nostre (no "passar de", sinó "caminar amb") aporta un ritme propi que sovint es nota en la música (Piqué parlava d'elements propis també de la música "màquina" dins la Passió) i acaba esdevenint una "Epifania", una manifestació de Déu. És el complement de l'altra Epifania, la de Reis. 

De fet, els personatges de la Passió, els individuals i els col·lectius, reaccionen davant Jesús de formes molt diferents. Un exemple: Pere i Judes es penedeixen dels seus actes, però mentre Judes es desespera i es penja, Pere plora i es penedeix (i és perdonat). És com si a tots ens fes la pregunta: "I tu qui creus que sóc jo?". 

En fi, de tota manera, crec que a banda de la intenció cristiana de l'obra, el tema del dolor, de la injustícia, és prou universal, i la música és d'una bellesa tan gran que no cal ser cristià per fruir-ne. 

Com a curiositat, vaig descobrir que la música inicial de la Passió (Kommt ihr Töchter) era un tema comú a l'època, també conegut per Cererols que va escriure "¡Ay, qué dolor!". I també es va parlar de dues aproximacions a la Passió que m'agradarà veure i escoltar: la versió mig representada de Simon Rattle (amb Peter Sellars, "enfant terrible" de l'òpera) i una pel·lícula que descriu la preparació d'una representació de la Passió que es diu Erbarme dich i que també compta amb Sellars. En fi, molt suggerent tot plegat...
Per cert, la sessió es va acabar amb un concert extraordinari d'en Jordi A. Piqué a l'orgue. Va ser breu, però intensíssim, sobretot la improvisació a partir del tema del coral "Oh Haupt voll Blut und Wunden" (Oh testa lacerada). 

L'any vinent toca la Missa en si menor de Bach. Us animeu?