Amb en Ramon, a La Molina

Ahir el meu grup de revisió de vida vam anar a La Molina. La neu i la pluja hi van donar un toc especialment íntim. Al matí vam estar treballant els "deures" de l'ACO, una revisió de vida sobre el tema del curs: "La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir". Però de fet pujar a La Molina tenia com a objectiu trobar-nos amb en Ramon, company del grup molt estimat, que va morir al maig passat i les cendres del qual reposen al peu d'un gran arbre, en un lloc que li agradava especialment.

Ocasió per a la nostàlgia, i és cert que tot plegat ho va ser una mica, de nostàlgic, inevitablement.  De fet no està gens malament deixar-nos tocar per l'enyorança i trobar-lo a faltar. Però la trobada també va ser moltes més coses. 

En primer lloc, la constatació que en falta un... i n'arriba una altra. Un nou membre al grup, una nova experiència, una nova visió, un nou conjunt. Viure és moviment i és relació que es renova. I ens hem de resituar i tirar endavant.

En segon lloc, vam poder constatar una vegada més que cadascun de nosaltres viu la fe de manera ben diferent al veí: amb més o menys vinculació a la parròquia, amb accents jesuïtics, o mellonians o contemplatius; amb poca o molta pregària; amb dejuni (això em va venir de nou) o no; amb més o menys acció; amb la dificultat força comuna de transmetre als fills la nostra fe (molts dels nostres joves es manifesten agnòstics però es comporten molt cristianament, o sigui que ja veurem com evoluciona tot plegat, i en qualsevol cas millor així que a l'inrevés). Vam constatar una certa fam comuna d'espiritualitat i per tant serà un aspecte que reforçarem en el grup: fer un recés tots junts de tant en tant; un tastet de meditació; no córrer a la revisió de vida i aturar-nos més en l'evangeli... Ganes de viure l'ACO més en grup. I l'interrogant de si els nostres moviments (l'ACO, la JOC, la Pastoral Obrera, la GOAC) sabrem estar prou atents i compromesos en mig de la gent que pateix la crisi i si sabrem transmetre això que vivim a la resta de l'Església. Potser constatem alguns tics "auto referencials", que diria el papa i que ens caldria superar: dit d'una altra manera, l'ACO, la JOC, ens han d'ajudar a anar enfora, a trobar nous llenguatges, a fer-nos presents de noves maneres, i no a mantenir-nos en la calidesa dels nostres grups i rutines.

Vam acabar el matí amb l'Eucaristia, seguint la mateixa pauta que ens va deixar en Ramon per al seu funeral. Em va recordar la intensitat d'aquesta altra que fa un temps us vaig comentar. Tanta literatura teològica i la veritat és que ja coses que només es poden viure i resulten ben difícils d'explicar. Deuria ser una missa que no passaria la prova del cotó dels liturgistes, però que estic segura que té molt a veure amb l'experiència d'Emaús.

I a la tarda, sota la pluja, l'arbre i la fita d'en Ramon. Ha estat un dia feliç, per recordar i per empènyer-nos a tirar endavant.