#Jonàs, ¿què hi ha de Nínive?

És un projecte que em fa molta il·lusió. La idea va sorgir d'un comentari del papa Francesc ara fa un any més o menys: cal que els catequistes es llegeixin el llibre de Jonàs.
En el seu moment em va fer gràcia. La història de Jonàs forma part de la "història sagrada" que ens explicaven de petits. I Jonàs engolit pel peix està representat en mil obres d'art.
Però l'edició que vam fer fa tres o quatre anys al CPL, amb dibuixos d'Ignasi Flores, me'l va fer revisar. I em vaig adonar que el brevíssim llibre de Jonàs és d'una gran actualitat i està fet amb un considerable sentit de l'humor. Crec que hauria de ser de lectura obligada a totes les reunions de les conferències episcopals presidides per algun Rouco. I naturalment de reflexió per a tots els homes i dones amb pretensions evangelitzadores.
Petita síntesi: Jonàs és un profeta que té una idea clara de Déu, una idea plena de normes... d'aplicació per als altres. Un bon dia sent la crida de Déu per evangelitzar Nínive, la gran ciutat plena de pecats. I la reacció de Jonàs és sortir corrent en direcció contrària. S'embarca en un vaixell que naufraga en una tempesta. Mentre tothom invoca Déu -el seu Déu, perquè n'hi ha de diferents- Jonàs dorm tranquil·lament. Acaba demanant que el tirin per la borda perquè creu que, en contravenir els desitjos de Déu, és el causant de la tempesta. I va a parar al ventre de la balena. En aquesta situació és quan se sent cridat a pregar i a donar gràcies. Quan surt de la balena s'adreça a Nínive. Predica anunciant grans desastres a la gent i... la gent es converteix, cosa que ell no esperava. I a sobre Déu els perdona. Jonàs se'n va al desert, amargat: això no correspon ni al concepte que ell tenia dels ninivites ni al que tenia de Déu. Finalment, Déu aconsegueix, amb una carabassa (per saber com va us haureu de llegir el llibre), que Jonàs entengui que Ell estima la gent, que confia en tothom (fins i tot en Jonàs) i que el que vol és el seu bé i no el seu càstig.
Tot això per preguntar-nos si nosaltres, com Jonàs, no som una gent morta de por davant dels reptes, amargada i un punt venjativa, que ens hem fet un Déu a mida, ple de normes especialment pensades perquè les compleixin els altres. Compartim amb Jonàs l'estupor i la distància davant d'una Nínive enlluernadora i complexa.
En definitiva, al CPL ens hem animat a muntar un curs sobre el llibre, adreçat sobretot a les persones que porten grups d'adolescents i joves. Comptem amb l'Ignasi Flores, dibuixant, amb en Joan Ramon Marín (biblista). I també amb en Joan Verdés, mestre i membre de l'equip de pastoral de l'Escola Claret.
La veritat és que al CPL, després de l'exili de Rivadeneyra (allí compartíem local a la "Casa de l'Església" amb un munt de delegacions i moviments cristians, i tots plegats en vam ser expulsats per una opaca operació del bisbat), ens venia molt de gust iniciar bones relacions de veïnatge. I qui són els nostres nous veïns? els claretians, l'escola Claret, les parròquies del Cor de Maria i de Sant Tomàs d'Aquino, les Teresianes, i l'Arxiprestat de la Sagrada Família. A tots ells hem convidat a pensar i preparar aquest curset sobre el llibre de Jonàs.
No sé si vindrà gaire gent, però de moment, ha estat un plaer tot el treball conjunt. I serà, n'estic segura, un plaer el curset, que tindrà lloc els dissabtes 8 i 15 de novembre de les 10 a les 13 h. del matí, als locals del CPL. Serà un curset pensat per donar eines per treballar amb els grups de joves. Us animeu a venir? Us hi podeu inscriure aquí

Comentaris

Mariateresa ha dit…
Gràcies, Mercè. Com sempre molt interessant el teu escrit. Comparteixo