Aquesta ha estat la nostra pregària:
Senyor,
Primer dia de reunió després de
l’estiu. Som aquí i tu ets amb nosaltres, encara que entre les ganes que teníem
de veure’ns i de xerrar, l’afany de planificar-nos la vida i l’atabalament que
portem a sobre, amb prou feines et prestem atenció. Però ja saps que tu
ets la causa de la nostra trobada i et demanem que ens ajudis a seguir-te amb
fidelitat durant aquest curs que ara comença.
Et donem gràcies per en Ramon,
que d’alguna forma sabem que avui ens acompanya. Avui compartirem els nostres
projectes, esperances, patiments, compromisos. Segurament sortiran moltes
persones que estimem amb facilitat o que ens costa estimar. Et preguem per
cadascuna d’elles. Sabem que ens ajuden a conèixer-te millor.
Parlarem de satisfaccions i de
dificultats, de febleses i de possibilitats. Fes-nos esperançats i ajuda’ns a
pair allò que sabem però que mai no acabem d’entendre prou: que si el gra de
blat no mor no dóna fruit.
Ajuda’ns a veure i a mirar amb
els teus ulls la realitat que vivim en la seva riquesa, a anar més enllà de la
immediatesa i de la superficialitat; a percebre allò que és petit i invisible,
menyspreat als ulls del món; a no defugir el patiment del més pobre.
Continua venint a les nostres
reunions i obre’ns els ulls al teu Esperit. Que aprenguem a viure sense por,
contents, confiats en tu i en les persones que ens envolten, valents, amb
creativitat, sortint de les nostres comoditats i de la petitesa dels nostres
interessos més personals, i anunciant amb la nostra manera de viure i de
relacionar-nos que cada persona “val més que tot l’or del món”.
Et donem gràcies per l’ACO i pel
servei que en Javier ha fet durant tant de temps. Amén.
19 de setembre 2014
Comentaris