 |
| Quim Cervera, Montse Ribas, M. Victòria Molins i Xavier Such |
Aquest matí m'he arribat a la trobada de l'ACO, a Can Bajona, al Solsonès. La xerrada central del dia la feia M. Victòria Molins, sobre la dignitat de la persona. I m'ha semblat esplèndida. Amb els seus 77 anys, Vicky Molins uneix lucidesa, experiència i llibertat. A més a més de bon humor i d'autenticitat provada.
La seva aportació era explícitament cristiana, però la veritat és que m'hagués agradat molt que l'haguessin pogut escoltar moltes persones que conec i que no comparteixen la meva fe. No pas per alliçonar-les de res, sinó perquè ha estat una bona reflexió sobre aquelles qualitats humanes que són universals i assumibles per tothom: la consciència sensitiva, la capacitat de donar sentit a les coses, la consciència moral, la llibertat, la sociabilitat, la capacitat de transformar les coses a través de la voluntat, l'obertura a la transcendència... Coses que són fonamentals perquè la persona realment pugui ser-ho al màxim. Certament m'agradaria molt poder parlar-ne des d'una perspectiva laica, perquè tot i que es tracta -crec- de valors universals, no és habitual explicitar-los.
I l'altra cosa que m'ha fet pensar és que sovint, quan pensem en necessitats, pensem solament en el nivell de supervivència física i tendim a donar respostes immediates de tipus material. De fet, però, la major part d'aquestes qualitats que ens fan persona tenen a veure amb el protagonisme, l'aprenentatge, la seguretat, la lluita, la relació, la reflexió, el compromís amb la pròpia vida, coses totes elles que necessiten suports relacionats amb l'educació, el treball digne i estable, el suport mutu, la confiança... Coses totes elles afectades per les retallades i de vegades oblidades a l'hora de buscar sortides. Molta gent es troba en situació desesperada i cal recórrer a sortides immediates i tangibles, però per evitar el risc de la beneficència cal que aquestes mesures vagin acompanyades d'altres a mig i llarg termini encaminades al desenvolupament ple de la persona.
Ho subratllava l'Ernestina, que, junt amb d'altres veïns del barri del Poblenou, fa temps que acompanya el grup d'africans que malviuen a fàbriques abandonades. Reben ajuts de moltes menes, però mentre no puguin regularitzar la seva situació (amb documentació, feina, habitatge, la família al seu voltant...) caminen a grans passes cap a la marginació.
Avui, Divendres Sant, és un bon dia per pensar en tota la gent que carrega les creus de l'atur, de la fam, de la por, del racisme, de la discriminació, de la manca de formació, del barraquisme, de la malaltia física o mental, de la dependència, de la drogoaddicció, de la pobresa severa... i tantes altres. En tot el món. I un bon dia per demanar lucidesa, disponibilitat i determinació per lluitar per ella.
Comentaris