Avui, Els Nou Rals

Havia de ser un secret. Però com tots els secrets interessants, ha acabat als diaris. Una quanta gent ha preparat una sorpresa per a l'amic Jordi Vicente, propietari de la llibreria "Els Nou Rals": avui, a les 11 del matí, trobada multitudinària a la seva botiga per comprar un llibre. Un acte senzill que ens agradaria que a més fos eficaç per evitar que en Jordi hagués de tancar la llibreria històrica de Viladecans. El que segur que serà aquest acte és un reconeixement de la trajectòria personal d'en Jordi i del servei que ell i Els Nou Rals han realitzat a Viladecans des del 1979, quan va obrir.
De fet, fins no fa gaire (fa pocs anys, en un centre comercial, s'ha instal·lat una sucursal de la Casa del Llibre), a Viladecans hi havia moltes papereries, però una sola llibreria de debò. Una llibreria que complia tots els requisits indispensables (bona acollida del client, bon servei de novetats, recerca de tota mena d'exemplars estranys, assessorament personalitzat) i que a més funcionava gairebé com una entitat, perquè en Jordi és un agitador cultural nat: presentacions de llibres, concerts, qualsevol acte de la promoció de la cultura trobava el seu suport a Els Nou Rals. Si com a entitat fas un llibre, saps que Els Nou Rals el promourà. Si es crea una nova figura de la Festa Major, pots comptar amb el seu suport inestimable. Per Sant Jordi, durant molts anys, Els Nou Rals ha estat l'únic que, a més de vendre llibres, ha promogut una festa popular.
En Jordi i els seus, la llibreria Els Nou Rals, mereixen sens dubte aquest homenatge. No sé si aconseguirem evitar que tanquin. Però com a mínim serà una manera de mostrar-li el nostre reconeixement i afecte per la seva tasca cultural, de primer ordre.

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola!! Enhorabona pel vostre blog!! Per la part que em toca, també un record emocionat per una altra llibreria històrica de Viladecans, que va estar dempeus i lluitant des de principis dels anys 80 a principis del segle XXI, la llibreria Grama al Carrer Sant Isidre. Molts petons, viladecanencs!! Núria Español i Armengol
Mercè Solé ha dit…
Hola, Núria!
Moltes gràcies per les teves paraules, i una abraçada en record de la llibreria. És que jo he escrit això, però només fa deu anys que visc a Viladecans... Però sí que he sentit parlar de Grama, ja ho crec. Visca Viladecans!