Ens voldrien congelats

Em va venir al cap dilluns, que teníem reunió del Punt de Trobada, quan pensàvem en el tema per a la propera editorial: cada dia ens deixen una mica més al marge.
1. Quan, amb el pretext d'abaratir costos, pretenen que els ajuntaments tinguin menys competències en benefici d'altres administracions públiques molt més centralitzades. Jo no dic que no hi hagi millores a fer, potser sí. Però el cert és que l'àmbit municipal és l'àmbit més proper a la gent, un bon lloc per fer pedagogia de què és la política i històricament ha estat una bona escola de dirigents i de gestors polítics. És el lloc on la política és més humana i corresponsable i on l'àrea d'influència és més directa.
2. Quan les grans empreses substitueixen les persones d'atenció als clients per línies automàtiques o per "contestadors humans" des de l'altra banda de món. És el cas de Movistar i de tantes altres. Un sistema inhumà i marginador, amb un llenguatge sovint incomprensible per al comú dels mortals i que obre la porta a abusos de tota mena. De persona passes a ser un client adotzenat. 
3. Quan ha desaparegut pràcticament -si més no a Viladecans- la xarxa de ràdio i televisió locals. Ara molt rarament es parla de la teva ciutat, del teu barri, pels mitjans generalistes. Et fan sentir insignificant. De fet, bona part dels programes i dels informatius podrien tenir molt més present la xarxa local, però qualsevol partit de futbol o xafarderia és més noticiable, sembla.
La sensació és que cada cop comptem menys. Bé, davant d'això més valdrà treballar als llocs on som perquè cada persona sigui tinguda en compte, en tot allò que pot aportar. Ens ho haurem de guanyar. Ens voldrien congelats, i cada dia malden per deixar-nos una mica més glaçats, però tenim escalf per estona. Espero.

Comentaris