Hi dono voltes aquests dies mentre em vaig preparant la meva intervenció en una taula rodona que es farà a la Facultat de Teologia, organitzada pel Departament de Teologia Pastoral, a la qual m'han convidat. És que m'han col·locat en el grup dels que intenten obrir camí entre els cansats, els desesperançats i els desencisats. La veritat és que al principi em va xocar i em va fer certa gràcia. Deu ser que deuen considerar que el meu entorn es manifesta cansat i desesperançat o que jo mateixa transmeto alguna cosa d'això. ¿A qui no li agradaria avui tenir grans èxits en la seva lluita o en els seus plantejaments? Però ens envolta el patiment i els camins de sortida no es veuen. Sembla que el regne de Mordor ens envaeix i els sarumancorruptes no paren.
Però la veritat és que continua acomplint-se allò que els cansats fan la feina. I que, justament perquè estem cansats, és que estem vius, no som insensibles a allò que ens envolta i intentem desbrossar el camí. Ens equivoquem, o s'equivoquen els nostres, i hi tornem. Per aquesta via està clar que mai no descansarem i no està clar que els resultats es comptin a la taula dels èxits, encara que la taula dels èxits no és exactament la dels bons fruits.
Amb tot, he de dir que potser em preocupa més el fet que molta gent es mostra indignada, però no està gaire cansada. I el camí de la queixa sense compromís sí que a més a més de no donar èxits, no dóna fruits. Vull dir que, segadors, és l'hora del cansament.
Comentaris