El pessebre de Rivadeneyra

Al carrer Rivadeneyra, 6, hi ha la casa de l'Església. És un edifici que pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona, molt ben situat, amb deu plantes, que acull molts serveis diocesans i d'àmbit català: el Tribunal Eclesiàstic, delegacions diverses, el Centre d'Estudis Pastorals, el Centre de Pastoral Litúrgica, OBA (Obra benèfico-assistencial), Justícia i Pau, moviments (de mestres cristians, Vida creixent, ACO, JOC, GOAC i un llarg etcètera). L'edifici necessita urgentment reformes, però té unes vistes fantàstiques i sobretot permet una col·laboració mútua ben interessant.

Com a conseqüència de la divisió del bisbat en tres diòcesis, la Casa de l'Església va ser també dividida entre els bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu (no deu ser una decisió salomònica, precisament, perquè en aquest cas han optat per trinxar la criatura en tres trossos). Just abans de l'estiu el responsable d'economia del bisbat de Barcelona, assegurava als moviments d'Acció Catòlica que no calia que es preocupessin perquè cap dels tres bisbats no tenia previst fer canvis en els seus llogaters. I algú fins i tot s'ho va creure i va pintar els seus locals.

Passat l'estiu, sorpresa: cal buidar tot l'edifici abans del 31 de març perquè l'han cedit en règim de lloguer per 30 anys (no han dit a qui) i tots els estadants han de marxar. De fet, Barcelona ho va dir clarament als seus llogaters. Pel que fa als altres dos bisbats han hagut de ser els llogaters els qui s'han mogut perquè ningú no els deia res. De fet, els mesos van passant i no està gens clar cap on anirà bona part de la gent. Ni tan sols la portera, que no només veu incerta la seva feina, sinó també el seu habitatge.

Queden clares dues coses: el bisbat de Barcelona no té cap mena d'interès per agrupar serveis, més aviat al contrari (sospito que si en aquesta bugada es perd algun llençol ja li deu estar bé) i les formes amb que tot plegat es du a terme són molt poc respectuoses, ni amb els llogaters, ni amb la feina que fan, ni tan sols en relació als contractes que hi ha signats. Val a dir que alguns "alts càrrecs" del bisbat no han estat consultats ni tan sols informats del tema. Segurament tots podem entendre i acceptar que es facin determinades operacions, encara que no ens agradi gaire, però no costa gaire ser una mica amable.

Total, que vivim una mena de desnonament o diàspora involuntària, que no és res comparat amb el que viuen moltes famílies, i que està assolint formes curiosament cohesionadores: ens sentim part del mateix, de l'Església i igualment maltractats. D'aquí ha sortit la iniciativa de guarnir el pessebre amb un camió de mudances, amb els paquets de tots, i amb uns quants cartellets indicatius. Com a mínim és terapèutic!