Aquestes són les conclusions que em vénen al cap mentre
torno a casa des d’Àvila, on aquest cap de setmana ha tingut lloc la jornada de
la Pastoral Obrera d’Espanya.
La veritat és que tenia ganes d’anar-hi i de contactar amb
la gent que sento propera dins l’Església i que està compromesa a favor dels
qui pateixen, fent-los costat i abordant les causes socials i polítiques que els han portat allà. Sobretot perquè penso que
ara ens trobem en un moment significatiu per a nosaltres. Tal i com repercuteix la crisi econòmica en
el nostre món de treballadors, si la gent de la pastoral obrera no ens movem
ara, és que no existim.
De fet deuríem ser una setantena de persones, la major part
delegats de pastoral obrera i militants de la JOC, l’ACO i l’HOAC. Sort que hi
havia els de la JOC, que ens rebaixaven la mitjana d’edat. La major part amb
les mans buides, sabent que allò que podem fer resulta petit en mig del
temporal, tant en relació a transformar les condicions de vida dels
treballadors com en relació a fer arribar el missatge de Jesús. Aparentment poc lluït, però jo
estic convençuda que és l’únic camí: treballar incansablement en les nostres
petites accions, acollir la gent tant com puguem, estar al costat de la gent que rep bastonades, treballar la nostra espiritualitat i el
nostre sentit comunitari i esperar activament mentre anem construint una nova
utopia.
Això de la utopia ho deia en Paco Pérez, un company de
l’HOAC de Saragossa i en això coincidia amb en José Luis Atienza, el “jefe”
d'ICV de Viladecans . No porta gaire enlloc intentar restaurar les condicions
de vida que tots hem tingut aquests darrers anys. Més aviat cal esporgar unes
quantes coses (banalitats, consum, manca de participació) i pensar quina mena
de món volem en tots els terrenys. Donar-hi solidesa, dibuixar-lo com a
objectiu. Pensar de quines coses s’han de despendre les institucions (església,
partits, sindicats i tantes altres) i
pensar com podem aportar solidesa
(solidesa flexible, tot s’ha de dir) a les noves respostes.
I el ponent d'ahir (Rafael Díaz Salazar) ens deia que potser hauríem de parlar menys i de fer altra mena de gestos més significatius. I que en mig de la injustícia que corre, potser ens tocaria ficar-nos de ple en algun conflicte, perquè la legalitat no està pas al costat de la gent, més aviat al contrari.
No sé exactament tot això què pot significar. A mi em va bé escoltar-ho, perquè amb els anys m'he anat apalancant molt. No sé si és l'edat o la necessitat de consensuar més tot plegat amb la família o el fet que sempre cal estar buscant el propi lloc i després d'uns quants conflictes, tinc ganes de calma.
Us deixo amb el video que recull l'activitat de la Pastoral Obrera durant aquest darrer any.
Comentaris